Calvario y primitiva Iglesia

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC singular GVA

Data Signatura Acte

28/09/07

Data Publicació DOGV

05/10/07 Vore DOGV

Data Publicació BOE

24/01/08

Tipus de Protecció

Incoación BIC singular GVA

Data Signatura Acte

13/04/07

Data Publicació DOGV

02/05/07 Vore DOGV

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno

Data Signatura Acte

28/09/07

Data Publicació DOGV

05/10/07 Vore DOGV

Data Publicació BOE

24/01/08

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno

Data Signatura Acte

13/04/07

Data Publicació DOGV

02/05/07 Vore DOGV

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

09/12/08

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0012182

Situat a l'oest de la població es troba aquest calvari, que inclou en el seu recinte la primitiva església-fortalesa de San Francisco, delimitada parcialment per un tram de muralla, la Capella del Santíssim Crist del Calvari, així com el camí en ziga-zaga que ascendeix fins aquesta. Al llarg del calvari de desenvolupen les estacions. Aquestes estan realitzades en cadirat, algunes d'elles amb dedicació i data, en tres anys des de 1739 a 1741. Queden distribuïdes en camins de suau pendent, en ziga-zaga, cap a la capella; amb abundància de xiprers que ho voregen. Són prismàtiques, alçades sobre un podi quadrangular. Les estacions estan cobertes amb una chapitel a quatre aigües rematat per una xicoteta bola sobre la qual descansa una creu. La capella és de planta quadrangular, amb fàbrica de maçoneria i reforços de cadirat en els angles. La façana és rectangular amb una portada de llinda, realitzada en pedra, en la part superior hi ha una finestra quadrada, i sobre la coberta exterior una espadanya afegida. Té una cúpula cega, que a l'exterior cobreix amb teula blava, mentre que la resta de la capella el fa amb teula ceràmica. La imatge del Crist del Calvari aquesta realitzada per Carmelo Vicent, ja que l'original va ser destruïda en 1936. En la part nord-oriental del recinte es troba l'Ermita de Sant Francesc, marcant el límit més alt del municipi. Formava part de la zona defensiva de la població, ja que formava part del recinte fortificat. D'ella sorgien els murs del recinte defensiu, realitzats en tapial, dels quals encara queden vestigis adossats a l'ermita. Segons sembla és datable en el segle XIV, pel fet que es coneix la seua existència des d'abans de la incursió barbaresca i el robatori de la custòdia, fet que es data en 1397. Es tracta d'una ermita de planta rectangular amb una sola nau de 16 x 6,50 metres, dividida en quatre trams per arcs fajones recolzats en pilars adossats als murs. A l'interior aquesta coberta amb voltes de creueria amb tercelets, amb plementeria de rajola, les claus de la qual estan decorades amb motius vegetals, en la clau principal del cor es representa una torre flanquejada per dues palmeres, escut originari de la població, al qual en època posterior, en el segle XV, es van afegir els lleons al·legòrics del prodigi eucarístic. Presenta una il·luminació escassa, amb una tronera en el presbiteri i un òcul als peus de l'ermita, sobre la porta actual realitzada en 1816. La porta d'accés és de llinda sense decoració rellevant. Té tres murs en talús, segons sembla afegits en fallar els murs per la col·locació de les voltes que van vindre a substituir a una antiga sostrada molt probablement de fusta, els murs estan realitzats en maçoneria. La coberta exterior és a dues aigües. Presenta nombroses sageteres, i una barbacana lateral sobre l'antiga porta d'accés, la qual cosa li dona el caràcter fortificat.

Fotos

Plànol