Iglesia Arciprestal de San Jaime Apóstol

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC singular GVA

Data Signatura Acte

20/02/04

Data Publicació DOGV

25/02/04 Vore DOGV

Data Publicació BOE

30/03/04

Tipus de Protecció

Incoación BIC singular GVA

Data Signatura Acte

26/08/96

Data Publicació DOGV

07/10/96 Vore DOGV

Data Publicació BOE

26/09/96

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno

Data Signatura Acte

20/02/04

Data Publicació DOGV

25/02/04 Vore DOGV

Data Publicació BOE

30/03/04

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno

Data Signatura Acte

26/08/96

Data Publicació DOGV

07/10/96 Vore DOGV

Data Publicació BOE

26/09/96

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

10/06/04

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0009297

L'Església Parroquial de Sant Jaume es troba situada en el centre de la població. Es tracta d'una església de grans dimensions de 75 x 45 x 22 metres. El projecte original i la direcció de la primera fase va ser de 1753 i es deu a Juan José Nadal. La va continuar Cristóbal Ayora, amb revestiment de 1775, amb informes de José Bueso i Tomás Gregori. En 1775 Antonio Gilabert i Lorenzo Lahoz, visuran la cúpula. En 1777, José Vergara, va supervisar dissenys i va aportar testimoniatge favorable. En 1779, és acabada. Ja en 1784, la Reial Acadèmia de Sant Carles encarrega a Bartolomé Ribelles un pla de decoració de l'església. En 1785, Vicente Gascó continuara l'obra de Ribelles i va traçar i va dirigir la capella de la Comunió. El seu espai és una conjunció de dues plantes: una centralitzada i una de saló. La central, amb tres exedras poligonals formen l'absis i braços del creuer, s'obri a l'espai columnari de tres naus de 22 metres d'altura, separades per huit pilars de secció quadrada i cimaci sobre capitell corinti, del qual arranquen quatre arcs fajones. La central de volta de luneta i les laterals d'arestes. En el creuer s'eleva la cúpula sobre tambor de huit finestrals d'arc rebaixat. A l'exterior presenta teula blava envernissada, conformant un perfil ogival. Quatre portes en l'absis, condueixen al trasagrario, a la capella de la Comunió i la sagristia. La sagristia és rectangular, coberta amb cúpula oval, recolzada en mènsules de rocalla. Damunt de la sagristia es troba l'Aula Capitular. La capella de la Comunió és centralitzada, quadrada i el seu absis forma segment circular i cobreix amb volta ahuecada radial. Amb capitells corintis fust fos adossat en cantoneres i estil academicista. A dalt doble fris i barana perimetral. L'altar és de marbre jaspiat amb retaule, columnes corínties, frotón partit corb amb dos àngels adoradors. Entre ells baix relleu amb l'Últim Sopar. De 1857 és el llenç bocaport del Calvari. A les naus laterals a través d'un arc de mig punt s'obrin huit capelles, de secció rectangular, són obra, en la seua majoria, de 1849-1856, segons traces de J. Cuenca. En la nau lateral dreta dedicades a Sant Lorenzo i Verge dels Dolors, Sant Pere i San Miguel, La Divina Aurora, Verge del Rosari i Crist Yacente. En la nau esquerra: Sant Antoni i San Isidro, Cor de Jesús i Verge del Carmen, La Puríssima i Sant Pasqual, San José i la Sagrada Família. Tots els seus altars tenen escultures i talles de José Ortella, J.F. Fuster, Ponsada, Amorós i Llorens Poy. Els seus murs són de maçoneria i la façana principal, imita carreus, té rematada mixtilínia. Coberta de dos vessants en la nau central i de rafal (a una aigua) en les laterals, suportada per dues fileres de quatre pilastres cadascun, amb capitell compost, damunt del qual té entarimat que actua de cimaci. El pedestal de quatre metres d'alt és de marbre color beig. Compta amb setze pilars adossats a la paret decorat amb superposició dels angles. L'Altar Major d'estil neoclàssic és obra de 1829-1832 atribuïda a Juan Marzo. Damunt de l'àtic dos àngels que subjecten un medalló amb un corder sobre llaura i inscripció " Haec Aquesta Lama Domus Dei". Adossats a dues columnes davant l'altar, dos púlpits sobre balustrades de marbre. Al peu de la nau, cor sobre arquitectura coríntia amb baldaquí d'entrada, de fusta amb plafons decorats amb figuració rococó. A l'exterior s'obrin quatre portades. La principal, mixtilini, amb obertura de llinda i motlurada. La seua porta i cancel·la són obra de 1802. Dos pilars de fàbrica, amb una obertura mixtilínia caracteritzen l'accés de l'epístola ( el de la dreta). La de l'evangeli, amb dues columnes faixades i obertura de llinda. Inacabat el seu segon cos, hauria portat un edicle. La portada de la capella de la Comunió de pedra plana, té pilars toscans, damunt amb fornícula i frontó triangular. La porta coberta de fulles de metall aquesta decorada. La torre del campanar és obra 1682-1703, segons traça d'Agustín Maiquez a l'esquerra de la façana principal. S'uneix a l'Arxiprestal a mitjan segle XIX de manera artificiosa, trencant l'esbeltez original de la torre de 42 metres d'altura i 9 metres de costat en la seua base. És de pedra tallada de Borriol i Benadressa amb primer cos quadrangular fins a la primera cornisa, i en angles de cantoneres quatre piràmides; segon cos octogonal i cornisa fins a la seua coronació. En el seu interior quatre habitacions, una per al rellotge. La façana principal es completa amb placeta en "O ", tancada amb reixat de 1924. (Servei de Patrimoni Arquitectònic i Mediambiental)

Fotos

Plànol