Murallas de Villareal
- IGPCV
- 12.135-9999-000006
- Denominació
- Murallas de Villareal
- Altra denominació
- Murallas
- Municipi
- VILA-REAL
- Comarca
- LA PLANA BAIXA
- Província
- Castelló
- Localització
- En en centro de la población
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Muralles
El rei Don Jaume I el Conqueridor va ordenar la construcció de Vila-real el 20 de febrer de 1274, atorgant Carta de poblament als seus primers pobladors els quals provenien de Morella i de Lleida. La nova població ocuparia terrenys de Borriana. Poc després el mateix rei va manar edificar un hospital fora de la vila per a auxili dels viatgers, el qual es conserva encara en part. Aquesta va ser una nova plaça fortificada alçada amb la finalitat de potenciar la seguretat de València enfront dels moros de la Serra d'Espadán i els de les valls d'Uixó i Va segar. La vila alçada al costat d'una séquia, anomenada l'acequiola, provinent del riu Millars, es troba a la comarca de la Plana Baixa, enmig d'una gran plana limitada al nord pel curs del riu Millares i els termes d'Onda i Almassora, a l'est amb el de Borriana i al sud amb el d'Alqueries i a l'oest amb Nules, Betxí i Onda, a pocs quilòmetres del litoral. El recinte emmurallat es troba hui envoltat per l'eixample de la població. L'acequiola, que ha desaparegut en l'actualitat, seguia el traçat de les actuals avingudes de Francisco Tárrega, Murá i Pius XII. El recinte emmurallat va ser alçat per a fortificar una ciutat de nova planta cristiana que va ser planificada seguint el model de traça ortogonal iniciat a Jaca (1076) en funció d'uns furs (parcel·les iguals per a homes iguals), que es transmet pel camí de Sant Jaume i per la resta de la corona d'Aragó en el seu avanç colonitzador; influint tant en la bastida, pel nord, com en les Ordinaciones de les pobles mallorquines de Jaume II o en les Teories d'Eximeniç pel sud, a partir dels segles XIII i XIV, donant lloc, en aquests últims casos a estructures quadriculares entorn de places centrals. La difusió pel sud va ser més ràpida com entre altres Osca (1100), Uncastillo (1169), barri de Sant Pau de Saragossa (1210), Mosqueruela (1262) i dotze anys més tard Vila-real. El model regular urbà apareixerà també en la Corona de Castella i serà objecte d'atenció per part d'Alfons X el Savi, però és amb els reis de la Corona d'Aragó i més concretament amb Jaume II i les seues Ordinaciones de 1300, quan es promulga una vertadera ordenació, no sols ortogonal, com les primeres ciutats dels furs aragonesos, sinó quadricular de la ciutat i del territori, com ja es planifiquen en la segona meitat del segle XIII les turolenses i les castellonenques. La plaça porticada central es troba declarada com a Bé d'Interés Cultural amb categoria de Monument des del 7 de desembre de 1973. Les muralles van ser construïdes amb maçoneria de pedra de la comarca unida per argamassa i en el tram conservat de la Casa de l´Oli està alçat en cadirat. En cada extrem del recinte s'alçava una torre conservant-se en l'actualitat únicament l'anomenada torre Mocha. En 1424 es va esfondrar la torre Mocha original i va ser substituïda per l'actual que al seu torn ha tingut innombrables reformes. La torre és de planta octogonal. Va posseir quatre portes, la de València a l'oest, la d'Onda al nord, la de Castelló a l'est, i la porta de Borriana al sud. També va disposar de fossat perimetral que va ser encegat en el segle XVI, havent-se descobert un tram recentment al carrer Sant Pere. Només es conserven visibles la Torre Mocha al costat de dos trams de la muralla restaurats, i un altre tram al costat de la Casa de l´Oli, restaurada l'any 1986 per l'arquitecte Joaquín Lizandra. El tram corresponent a l'església va ser demolit quan en el segle XVIII es va alçar la nova església arxiprestal de Sant Jaume. La resta del recinte ha desaparegut, excepte el qual puga conservar-se confós amb l'antic caseriu conservat. (C. Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.