Conjunto Histórico Artístico
- IGPCV
- 12.128-9999-000006
- Denominació
- Conjunto Histórico Artístico
- Municipi
- VILAFAMÉS
- Comarca
- LA PLANA ALTA
- Província
- Castelló
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Ciutats emmurallades
La Vila de Vilafamés, segons ens descriu Cavanilles, es troba situada "sobre un pic sòlid de pedra d'amolar que la naturalesa va deixar inaccessible per la part septentrional"; efectivament la població es troba consolidada sobre una llosa de pinastre a la part alta d'una mola, de 350 metres d'altitud, amb un fort pendent que descendeix cap al nord i la silueta del qual aquesta delimitada al capdamunt pel castell, l'església, els llenços de muralla i com a límit en la part inferior per la carretera de Vilafamés a Sant Joan de Moró en la falda de la muntanya. Vilafamés es troba envoltada per la via romana que passa per la falda de la muntanya on es troba assentada la part antiga de la ciutat. Es tracta d'un dels conjunts històrics artístics de major importància de la Comunitat Valenciana per la seua bellesa i alt grau de conservació, així com per l'enclavament paisatgístic on es troba situada i on s'integra amb la seua particular silueta. Posseeix una trama medieval adaptada a la seua particular topografia on coexisteix una interessant arquitectura popular al costat d'edificis significatius de l'arquitectura civil i religiosa, gòtica i barroca. Per l'abundància de jaciments prehistòrics localitzats en coves i abrics sembla que el primer poblament es remunta cronològicament a l'Eneolítico. De la colonització romana s'aprecien poques restes en comparació amb els pobles pròxims del Plà de l'Arc. Així i tot la seua situació entre dues rutes de pas principals, les vies Augusta i Heraclea, l'absència de qualsevol bastió de la zona i la localització d'aparells romans al castell fan suposar l'ús d'aquest com "castrum" de vigilància. Va ser habitada posteriorment per musulmans com ens indica la seua toponímia "Vila Hame" "Beni-Hamez", existint en el segle XI, a part de la pròpia localitat, un poblat medieval en el cim de la muntanya "Mollet". A partir del segle XIII amb la reconquesta de Jaume I, apareixen les primeres notícies escrites sobre Vilafamés. El 30 d'agost de 1241 Guillem Ramón de Viella, comissionat amb autorització del rei, dona a poblar el castell a fur de Saragossa; donació que confirma el propi monarca el 21 de febrer de 1242, sent la carta de poblament més antiga del contorn. A finalitats del segle XIII, el castell és cedit a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital, fins a l'annexió a l'Orde de Montesa en 1317. No sent fins al 16 d'abril de 1635 quan el Consell de la Vila aconseguirà comprar la jurisdicció alfonsina, quedant així Vilafamés incorporada plenament al patrimoni real, reservant-se Montesa la carlistes, destacant com a plaça forta i resultant quasi semiderruida. Se suposa que el primitiu recinte de Vilafamés corresponia a la part alta de la població, on es localitzen el castell, l'antiga casa de la vila, l'Església de la Sang i els carrers adjacents, ampliant-se en les acaballes de la dominació musulmana en un recinte quadrat entre el castell, carrer de l'Hospital i Torreta fins a unir-se a la muralla pel costat Aquest. A partir de 1635 viu Vilafamés la seua màxima esplendor, s'eixampla el perímetre habitable baixant fins a la zona més plana, arribant fins a l'actual església parroquial, el Portalet i el carrer General Aranda, sent ara quan es construeixen els edificis més significatius al mateix temps que apareixen ravals al costat dels camins i augmenta la població. La seua estructura urbana respon a una tipologia d'edificació espontània, de carrers tortuosos i irregulars buscant la seua adaptació a la topografia i a l'asoleamiento amb perspectives semiabiertas, definint pomes de gran desenvolupament (traçat medieval). Les dues places representatives del poder religiós i civil no tenen cap eix d'unió o articulació. Però si que existeix entre el castell i la plaça civil que configurava la senda més important on es localitzen al llarg d'ella els edificis més representatius, com era la Baylia (actual Museu d'Art Contemporani), l'antic Museu del Vi i uns altres. En l'actualitat, amb uns 1,500 habitants, presenta dos sectors molt definits en el seu traçat urbà; la part alta, al voltant del castell i església parroquial, on es troben els monuments de major interés, deshabitada fins no fa molt, amb carrers en pendent i sòlids edificis i la part baixa on es concentren totes les activitats i serveis del poble. Les edificacions tenen una altura de dos o tres pisos, formant grans pomes irregulars, amb edificis en mitgeria amb poca façana i patis i corrals interiors. Està format per diferents barris amb les seues respectives fites, però conservant una unitat paisatgística: El barri antic: construcció en tapial i pedra, amb algunes edificacions amb façana sencera de cadirat i unes altres amb cadirat en planta baixa, a les cantonades, i en les llindes i arcs conformant cases de gran solidesa. Les seues fites els formen les places de la Sang, de l'Ajuntament i la de l'Església. El barri de la Font: construcció de principis de segle i moderna en bon estat, es troba situat en el tàlveg als peus del barri antic. Barris de Sant Ramón i Sant Antonia: construcció popular amb murs de tapial i els forjats de coberta de cabirones de fusta i cañizo. Constitueixen els eixamples dels segles XVII i XVIII respectivament i es troben situats al sud i a l'est de la població en el vessant de la muntanya Malpica. El barri del Ventorillo: construcció dels segles XIX i XX, en bon estat. Es troba localitzat a l'entrada de la població per la carretera d'Albocàsser. Cal destacar una sèrie d'edificis rellevants com són l'Església de la Sang, d'origen medieval i barroquizada en el segle XVII; l'Ermita de Sant Ramón, en el barri del mateix nom, amb planta central i coberta amb cúpula cega; l'Església Parroquial de l'Asunción de La nostra Senyora, d'una sola nau realitzada entre els segles XVI i XVII; el Palau del Batle, edifici d'origen medieval que actualment és el Museu d'Art Contemporani; i un Casalot del segle XVII que actualment és el Museu del Vi.
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.