Iglesia Parroquial de la Asunción de María
- IGPCV
- 12.138-9999-000021
- Denominació
- Iglesia Parroquial de la Asunción de María
- Altra denominació
- Iglesia fortificada
- Municipi
- VINARÒS
- Comarca
- EL BAIX MAESTRAT
- Província
- Castelló
- Localització
- Plaza de la Iglesia; c/ Mayor, 8
- Època
- S.XVI (1582-1594)
- Ús primitiu
- Religiós
- Ús actual
- Religiós
- Estil
- Renaixement - Barroc
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Edificis religiosos fortificats
Es troba situada en el recinte medieval de la població, al costat de l'antiga entrada contrària a la mar. Vi a substituir a una anterior situada en el solar que ocupa l'Ajuntament. Es tracta d'una església amb planta rectangular, d'una sola nau dividida en sis trams, amb capelles entre contraforts i un absis huitavt. La nau cobreix amb voltes de creueria amb tercelets sobre pilastres, en les quals també descansen els arcs de mig punt que donen pas a les capelles laterals. Aquestes estan cobertes amb voltes d'aresta. Als peus de l'església se situa el cor elevat, amb volta de creueria igual que la sagristia i trasagrario, situats després de l'absis. El presbiteri aquesta decorat amb pintures realitzades en el segle XX per Acosta amb temes del Nou Testament. En les capelles laterals hi ha un sòcol d'azulejería de Manises del segle XVIII. La fàbrica és de maçoneria combinada amb carreus en els elements sustentantes. A l'exterior presenta dues portades, la portada del costat de l'epístola és d'estil renaixentista, realitzada en 1560 per a l'església anterior, presenta decoració d'àngels en altorrelieve i medallons en els carcanyols. La façana situada als peus té una portada barroca amb una rematada mixtilínia. Es tracta d'una façana retaule, realitzada entre 1680-1702, atribuïda a Juan Bautista Viñas i Bartolomé Mir. Aquesta dividida en dos cossos per una cornisa que entrellaça tots dos cossos. En la part inferior de situa la portada de mig punt flanquejada per dues columnes salomòniques a cada costat, sobre un pedestal. En la part superior una fornícula alberga la imatge de la titular flanquejada per pilastres, estípites i columnes; per a rematar amb un gran òcul el·líptic. Es desenvolupa en tota la portada una profusa decoració barroca amb marbres policroms. Aquesta façana remata amb una cornisa amb pinacles. En la part esquerra de la façana es troba la torre campanar de planta quadrada, també fortificada, amb quatre cossos realitzada entre els anys 1603-1608. El cos inferior és atalussat amb maçoneria, cadirat i pedres angulars, els cossos intermedis presenten xicotetes finestres, situant-se en l'últim el cos de campanes. A l'interior es troba l'escala de caragol embeguda en el mur, que dona accés als diferents cossos. A l'ésser una església fortificada presenta murs atalussats coronats per un ampit amb espitlleres i garitas a les cantonades. Manté el camí de ronda de caràcter defensiu al llarg de l'espai que ocupa la coberta plana de les capelles laterals. La nau central a l'exterior cobreix amb teula. Adossada a l'església es troba la capella de la Comunió, va ser construïda en dues fases. La primera de planta de creu grega es cobreix amb cúpula sobre petxines i llanterna; va ser duta a terme per Joan Ibañez ens 1657-67, realitzant la portada de llinda Andrés Chimbó. La segona fase es va realitzar a la fi del segle XVIII, seguint el mateix esquema amb l'orientació canviada, i amb un cúpula rebaixada. El revestiment interior és obra de Ramón Cifre i fills en 1918. La portada de llinda amb frontó corb i partit neoclàssic, amb escut de l'Eucaristia i chapiteles piramidals.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.