Tornar

Santuario de la Virgen de la Balma

IGPCV
12.141-9999-000002
Denominació
Santuario de la Virgen de la Balma
Municipi
ZORITA DEL MAESTRAZGO
Comarca
ELS PORTS
Província
Castelló
Localització
Ctra. Aguaviva
Època
S.XVI; S.XVII; S.XVIII
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Estil
Renaixement
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Santuaris
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC singular GVA
Data Signatura Acte
28/09/07
Data Publicació DOGV
05/10/07 Vore DOGV
Data Publicació BOE
24/01/08
Tipus de Protecció
Incoación BIC singular GVA
Data Signatura Acte
13/04/07
Data Publicació DOGV
02/05/07 Vore DOGV
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno
Data Signatura Acte
28/09/07
Data Publicació DOGV
05/10/07 Vore DOGV
Data Publicació BOE
24/01/08
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno
Data Signatura Acte
13/04/07
Data Publicació DOGV
02/05/07 Vore DOGV
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
09/12/08
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0012192

El santuari està tot ell enclavat en la roca, en un abric natural. Presenta façana amb balcons, balustres i murs de cañizo i calç. Un llarg tram d'escales ascendents condueix a la gran casa hospedería. A banda i banda de la porta d'accés, es troben les escales que condueixen al pis superior, on s'estructuren diverses dependències, destacant l'anomenada sala de les danses, de majors proporcions i amb arcs de mig punt encegats. La casa hospedería compta amb rústic menjador i dependències com a transició a l'agresta cova, estreta i allargada, amb sostrada de roca i mirador a manera de corredor, vorejant el precipici, que ens condueix fins al temple. L'ermita i la seua façana, obliqua, al costat del campanar, van ser realitzats en 1667. La portada, de traces senzilles, apareix flanquejada per dues pilastres estriades d'origen dòric, entaulament clàssic i frontó obert en el centre. Sobre aquest, una xicoteta fornícula, rematada amb frontó, alberga la moderna imatge de la Verge del Perdó, que substitueix a l'antiga desapareguda. La façana en cadirat es prolonga cap a l'alt formant el campanar, de dos cossos, separats per cornisa senzilla, que culmina amb rematades piramidals. En el seu interior, l'església-cova és de manera irregular, no conservant-se cap dels antics altars ni la primitiva imatge de la Verge, destruïts en la guerra civil. Existeixen altars moderns destacant l'artística reixa que tanca el cambril, forjada en 1594. Completa el conjunt monumental del santuari la creu coberta, al costat de la calçada que uneix el santuari amb la carretera d'Aguaviva. Documentada ja des de 1617 i renovada profundament en 1686 i 1770, adquireix forma de templet piramidal, estant construïda en maçoneria i coberta amb teules àrabs blavoses. En el seu interior, les petxines apareixen decorades amb les quatre virtuts cardinals, les tres teologals i les bones obres, pintades en 1860 pel morellano Juan Francisco Cruella. El "peiró", o creu pròpiament dita, és totalment modern, havent sigut reposat en 1977. (Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Els Ports de Morella i la Tinença de Benifassar.)

Fotos

Foto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.