Iglesia Parroquial de la Santa Cruz

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC estatal

Data Signatura Acte

12/11/82

Data Publicació BOE

29/11/82 Vore BOE

Tipus de Protecció

Incoación BIC estatal

Data Signatura Acte

04/03/82

Data Publicació BOE

11/06/82 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0004750

L'Església Parroquial de la Santa Cruz forma part de les restes de l'antic Convent de Dominics i conserva l'espai claustral. El Convent va ser fundat per San Francisco de Borja en 1543, acabant-se les obres en 1548. La butla del 3 de desembre de 1544 pel papa Paulo III va constituir en parròquia l'església conventual dedicada a la Santa Cruz, abans l'advocació corresponien als Sants Joans. Es tracta d'una església d'una sola nau amb capelles entre contraforts. Aquesta dividida en quatre trams mitjançant arcs fajones apuntats, el presbiteri és poligonal de cinc costats. La nau aquesta coberta amb volta de creueria senzilla, i la capella major amb voltes de creueria amb nervis. L'església presenta cor alt als peus sobre voltes rebaixades, el cadirat es va perdre en la Guerra Civil. En el segle XVII es van dur a terme la construcció de la capella de la Comunió i la decoració barroca de l'església. En 1686 es va realitzar la decoració barroca a base d'esgrafiats en grisalla, la decoració és més recarregada en els arcs que donen pas a les capelles laterals. També es va col·locar un sòcol de ceràmica valenciana amb dibuixos geomètrics en el qual predomina el color blau. La capella de la Comunió o de San francisco de Borja es va erigir, en 1671, amb motiu de la canonització pel papa Climent XI de San Francisco de Borja. Es troba a l'esquerra del temple, i l'accés a la mateixa es realitza pel la primera capella, als peus, del costat de l'evangeli. Té planta de creu grega coberta amb cúpula sobre petxines en les quals es representen els quatre evangelistes. A l'exterior la cúpula presenta teula blava vidriada combinant el blanc i el blau. A l'oest de l'església, a la dreta es conserva part del claustre manierista. Té doble galeria d'arcs de mig punt, corresponent dos de la part superior amb un de la inferior, que baixen en pilastres. Sobre les obertures se situen motlures i cornises. La fàbrica del mateix és de rajola. En 1955 es va desplomar l'ala nord del claustre. En el costat sud-est del claustre es troba la torre campanar de l'església. És de planta quadrada amb dos cossos, un massís sense obertures i un altre el de campanes, rematats per un cupulín de ceràmica vidriada. En l'actualitat es conserva l'església i part del claustre. A causa de la desamortització de Mendizabal, moment en què la comunitat va ser dissolta, i a la Guerra Civil es van perdre part de la terres, horts, es van disgregar i van derrocar edificacions. La colla del claustre contigua a l'església té les arcades paredades, i en ella s'allotgen en l'actualitat la sagristia i magatzems.

Fotos