Castillo Xio
- IGPCV
- 46.150-9999-000001
- Denominació
- Castillo Xio
- Municipi
- LLUTXENT
- Comarca
- LA VALL D'ALBAIDA
- Província
- València
- Localització
- Cerro junto al Mont Sant
- Època
- S.XII, S.XIII, S.XIV, S.XVII, S.XVIII
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
L'origen de la vila de Llutxent per les troballes d'un arc i diverses lapides donen suport a la tesi que la seua fundació va ser deguda als romans, els qui segle i mig abans de Crist, van conquistar fàcilment les terres valencianes i les van incorporar a les província tarragonina. En qualsevol cas la permanència del castell de Xio permet identificar un primer model territorial de caràcter rural amb un hàbitat disseminat en xicotetes unitats de població i un castell com a centre defensiu. Una xarxa de camins unia entre sí els diferents nuclis (alqueries) que se situaven en les proximitats de fonts o del riu, sense constituir cap concentració humana important. Les ruïnes del castell de Xio constitueixen l'única mostra de la cultura islàmica en la zona perquè les alqueries, situades en les proximitats del turó no s'han conservat després del seu despoblament en el segle XVII, només han arribat restes localitzades de les anomenades Cometa, Benifalgia, Vilella, Rafal i testimoniatges històrics o toponímics sobre algunes altres. El monestir pròxim va aparéixer com a conseqüència de la tradició religiosa de la muntanya, iniciada en fets miraculosos datats en les primeres batalles entre tropes cristianes i mores durant el segle XIII. Llutxent es troba a la comarca de la Vall dAlbaida. Des de la carretera del Pinet, pròxima al camí de la Costa que condueix al Mont Sant, on se situen el monestir i l'ermita, i en direcció nord-est respecte a la vila parteix el camí que condueix sobre al turó sobre el qual s'assentisca el castell de Xio. Aquestes tres edificacions, tipològicament diferents, han deixat una gran empremta tant històrica com arquitectònicament no sols en el paratge sinó a la comarca on es troben. És una homogènia fortalesa corresponent al període almohade (s. XII), tal vegada el Lakan Al-Hosun de la crònica d'Ibn Jaldun, de planta triangular amb doble recinte emmurallat i poderosos bastions a les seues cantonades. L'existència en el seu interior d'una gran cisterna, com a única construcció, així com la seua privilegiada i estratègica situació (al nord-est del Mont Sant) reforcen la hipòtesi de l'existència d'un primitiu districte rural musulmà on el castell exercia el paper de nucli o refugi central. (C.Pérez-Olagüe. Basat en el text de Vetges la teua i Mediterrània del Catàleg de Béns immobles Conselleria de Cultura, Educació i Ciència)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.