Torre de Ebrí
- IGPCV
- 12.004-9999-000009
- Denominació
- Torre de Ebrí
- Altra denominació
- Torre de Ebrí ( de Costa)
- Municipi
- ALCALÀ DE XIVERT
- Comarca
- EL BAIX MAESTRAT
- Província
- Castelló
- Localització
- Sierra de Irta
- Època
- S.XVI
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives - Torres vigies
Formava part del sistema d'alerta i guaita del castell de Xivert. L'any 1234, després de diverses i confuses donacions per part dels monarques cristians als seus seguidors, quan Xivert estava encara sota el domini musulmà, va passar el castell i el poblat, per un pacte de rendició pacífica, a les mans de l'Orde del Temple. El referit pacte és la primera font escrita extensa referida a Xivert. Els templers van atorgar carta de població l'any 1251. A l'extinció de l'Orde del Temple passaria a ser propietat de l'Orde de Montesa, igual que va ocórrer amb la majoria de les possessions del Temple a la regió. Aquesta torre, al costat de les de Cap i Corb, Sant Benito i unes altres que han desaparegut per complet en l'actualitat, representaven una espessa xarxa que permetia alertar, tant al castell com a les poblacions, d'incursions de forces hostils. En aquest sentit van complir un paper rellevant fins a ben entrat el segle XVII, en el qual es van servir especialment per a donar senyal d'alarma enfront dels atacs de pirates barbarescos que van arribar a arrasar i saquejar diferents poblacions costaneres valencianes, com Vinaròs. Existeixen diferents opinions respecte a l'origen de la torre. Segons Sr. Manuel Sanz de Bremond aquesta torre va ser construïda en temps de Felip II en terrenys de Tomás Ebrí, que era amic del rei. El cognom Ebrí està documentat a Alcalà de Xivert a partir de 1431, i a aquesta família suposa Sanz Bremond que van pertànyer els terrenys del "barranc d'Ebrí", la bassa d'Ebrí i la mateixa torre Ebrí. De resultar cert, formaria part del projecte d'Antonelli i seria construïda sota els mateixos patrons que la torre Badum, encara que de diferents dimensions. En opinió de Brau i Meseguer aquesta torre és anterior al regnat de Felip II, atés que figura ja en les ordenances del Duc de Maqueda (1554) i en les de Vespasiano Gonzaga (1575), sí bé en tots dos casos amb el nom de torre de la Serra Alta estava situada en l'alt de Campanilles, a 573 metres d'altura i punt més elevat de tota la Serra d'Irta. Existeix d'altra banda un informe de la "Comissió de reconeixement de Torres de Costa" de l'any 1870 en l'Arxiu Històric Militar, en el qual no s'esmenta la Torre Ebrí, encara que si la de la Serra Alta, donant-se una descripció d'ella que concorda amb la que coneixem com a Torre Ebrí: "en el cim d'aquesta Sierra, situada a meitat de distància entre Alcalá i la mar i només accessible per persones, no per cavalleries. Planta circular, porta en la planta baixa i útil com a guaita". La torre Ebrí es troba en el terme municipal d'Alcalà de Xivert, a 496 metres d'altitud, dominant un meravellós panorama tant cap a la mar, com cap a l'interior. S'arriba fins ella pel camí que condueix a la urbanització "La Pineda". Des de la mateixa s'albira el castell de Peníscola. La torre, construïda de maçoneria, és de forma troncoconoidal de 5,50 metres de diàmetre en la base i 5,05 metres en la part més alta. La seua altura és de 8,50 metres, i el gruix de les parets d'1 metre en la base i 0,50 metres en la coronació. Posseeix una finestra orientada a la mar, recercada de pedra de cadirat i sobre la que es conserven les restes d'un matacán. Existeixen altres quatre finestretes o espitlleres a l'altura de la finestra i una altra a la terrassa superior. A l'interior va existir un primer pis hui desaparegut. En ell es trobava, enfront de la finestra, la llar o ximenera, amb el conducte de fums cap a la terrassa final. Al costat de la finestra es troben dos nínxols o xicotets armaris junts. Tot el recinte habitable està cobert per una volta que presenta un buit quadrat per a conduir a la terrassa. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.