Torre de Càlig

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

24/04/02

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0010765

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

La torre es troba en sòl urbà i està recollida en el catàleg municipal d'edificis protegits. L'origen del poble es remunten a l'època de la denominació musulmana de la península. La proximitat i importància del castell de Cervera va provocar que Càlig pertanguera durant la major part del temps de la Reconquesta a la jurisdicció d'aquell. La carta de població data de 1234, sent atorgada per Hugo de Folcarquer a Pere Balaguer i Bernat de Puig. D'aquesta forma es va mantindre sota el govern de l'Ordre de l'Hospital, primer, i després de la de Montesa, des de 1317, sent erigida en vila pel maestre Francesc Llanzol l'any 1540. Existeix constància que durant l'anomenada guerra dels Segadors, en 1649, va ser presa per les armes per una expedició francesa, que va saquejar la vila i va imposar gravàmens. L'any 1837, en el curs de la primera guerra carlista, les forces liberals del general Brotons van ser derrotades a Càlig. Es troba ena li centre històric de la població i el seu perfil sobreïx d'aquesta, constituint, juntament amb l'església, un dels elements caracteritzats del paisatge de la població. La torre és de planta rectangular consta de tres pisos als quals s'accedeix per una escala situada en una casa annexa. El primer es cobreix amb volta de mig punt, el segon amb un embigat de fusta que descansa en una gruixuda jàssera que divideix l'estada en dues crugies i la tercera amb una coberta de teula àrab a dues aigües. La torre degué ser reformada en el segle XVII. Va ser casa Ajuntament de la localitat. En una de les seues façanes es troba a mitjana altura una finestra rectangular amb ampit acusat exteriorment, i esculpit sobre llinda d'aquest es distingeix l'escut de la vila. També destaquen les seues pedres angulars de cadirat. En la seua façana principal es troba l'escut de la vila. S'han descobert pintures murals en els murs. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos