Castillo, ermita de San Roque o Santa Agueda la Vieja y cintas murarias
- IGPCV
- 12.071-9999-000005
- Denominació
- Castillo, ermita de San Roque o Santa Agueda la Vieja y cintas murarias
- Altra denominació
- Castillo y Murallas
- Municipi
- JÉRICA
- Comarca
- ALTO PALANCIA
- Província
- Castelló
- Època
- S.XIV; S.XV; S.XVI
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
El desenvolupament de la població mateixa i la seua trama urbana es troben condicionats per l'orografia del terreny sobre el qual s'assentisca.I abans de res, pel castell en la part alta de la muntanya i amb expansió en descens per la part oposada al riu. Fins a molt entrat el segle XVI es van desenvolupar els tres recintes successius més característics del barri antic. Amb posterioritat s'edifiquen en ells o a extramurs alguns edificis singulars i s'estén la població en ravals. En la part alta del castell existeixen restes dels antics murs i la Torre de l'Homenatge, o de Sant Joan. Es tracta d'una torre quadrangular a 640 metres sobre el nivell de la mar. La seua construcció és robusta, les seues arestes de pedra de cadirat, els seus murs de tàpia litócola, la seua porta estreta i de mig punt, tota la seua estructura és de voltes i totes les seues sageteres han desaparegut. Es van tirar a baix tot el coronament que servia de rematada. Posseeix dues plantes i una coberta aterrazada. Va ser reformada a la fi del segle XIV, igual que gran part del conjunt de torres i murs. Una nova fita d'aquest primer recinte està constituït pel primitiu temple, l'ermita de Sant Roque o Santa Agueda la Vella, elevat segons antics testimoniatges, sobre la mesquita. Una tercera fita el constitueix la prominència emmurallada sobre la qual s'eleva la torre mudèjar. D'aquest recinte el primer, orogràfica i històricament resten part dels murs, portes i torrasses. Al seu acoste sorgeixen les primeres cases de la població, transformat testimoni del poblat àrab i del primer habitat pels cristians després de la conquesta. El segon recinte suposa una natural expansió en descens cap a la zona baixa del vessant de la muntanya, com a conseqüència del creixement en el tardà edat mitjana, del fiançament i desenvolupament de la vila. Es conserven restes de portes i murs, en la seua majoria dels segles XIV i XV. Es va produir una nova ampliació fins avançat el segle XVI, amb ulteriors muralles i torrasses. Els carrers són estrets i tortuosos, accentuant-se més la seua irregularitat com més s'acosten a la zona del castell. S'estenen en sentit circular. Es conserven diverses portes com la de Sant Joan, amb torre circular que la flanqueja, la de Sant Joaquim i Santa Ana, amb torrassa quadrangular sobre aquesta, el Portal de la Sala i els Arcs de la Rocha de l'Hospital. L'ermita de Sant Roque o Santa Agueda la Vella és un edifici exempt situat en la part baixa de l'àrea del castell, sobre el solar de l'antiga mesquita principal i en el límit del primer recinte murat. L'ermita té tres etapes constructives: - Segle XIII: Adossat per una de les seues parts a una torre del castell i de quatre trams. S'edifica com a església amb arcs fajones apuntats i, posteriorment, una vegada abandonada l'obra. En 1384 es cobreix amb sostrada de fusta en vessant a dues aigües, per a impedir la ruïna de l'edificat i posteriorment es contracten les obres de l'església gòtica, amb absis poligonal i creuer, embolicant a la primitiva. Segons criteris de diversos estudiosos es va pensar en un cimborri en sentit envolupant de l'original temple. De les huit capelles que es degueren projectar (quatre a cada costat) només es van acabar dos. Materials: Maçoneria i cadirat. (Església de Reconquesta) - Segle XIV: Absis nou i creuer (inacabada). Materials: cadirat. - Segle XV: S'utilitza un costat del creuer com a absis, s'obri la porta en l'altre costat del creuer. En l'actualitat es poden veure dos trams del segle XIII sense cobertura i arcs apuntats. Del segle XIV es conserven creueries i el tram que no es va cobrir, que en l'actualitat és de fusta. L'actual percepció de l'edifici respon a les diverses intervencions. És de planta irregular a causa de les posteriors annexions i d'accés lateral a la nau on se situa actualment l'altar major. Lateralment a aquesta nau, el primer tram de la qual està cobert amb volta de creueria, està situat l'absis poligonal, en la façana frontal del qual es fa lloc apuntat. Enfront de l'absis, arcs apuntats donant inici a partir de la tercera cruixia a la nau preexistent de la qual resten arrencades. Actualment es coneix com a Ermita de Sant Roque. (Catàleg Arquitectònic: Patrimoni de l'Alt Palància)
Fotos
Plànol
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.