Tornar

Castillo

IGPCV
12.084-9999-000004
Denominació
Castillo
Municipi
ONDA
Comarca
LA PLANA BAIXA
Província
Castelló
Localització
Subida al Castillo
Època
S.I a S.XIX
Ús primitiu
Defensiu
Ús actual
Museístic
Estil
Arquitectura clàssica - Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
08/05/03
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0011040
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

Els orígens d'Onda són presumiblement ibers, havent estat poblada des de llavors de manera contínua. Va estar sota la dominació grega, en la qual rebia el nom de Sepelacón, i també romana, amb el nom de Sepelaci. Seria conquistada en data primerenca per les hosts del Cid l'any 1090, encara que posteriorment passaria de nou a poder musulmà. Jaume I la reconqueriria definitivament per a les armes cristianes l'any 1237, donant-li-la a continuació a la seua esposa Violante. D'igual manera a com va succeir en gran part de la comarca, la població musulmana va continuar residint en ella però després de la revolta del-Azraq, serien expulsats i substituïts per cristians vells mitjançant carta de població datada en 1248. La població seria titularitat successivament de Berenguela Alfonso, Pere I, els Hospitalaris, l'Orde de Montesa, la Corona, el duc de Villahermosa, i de nou el rei. En el segle XVI, durant la guerra de les Germanies, la població d'Onda es va oposar als agermanados. Des dels temps dels seus orígens la plaça d'Onda i especialment el seu castell, es van considerar un fort i ben guardat punt estratègic. Així, durant les revoltes morisques del XVI, es convertiria en caserna general del duc de Segorbe. Durant la Guerra de Successió, es va mantindre fidel a la causa de Felip d'Anjou. En el transcurs de les accions bèl·liques de la guerra de la Independència, la vila seria presa per les tropes franceses en 1811, però, poc més tard seria alliberada. Encara tornaria a ser ocupada pels francesos l'any 1812. A l'agost de 1835, durant les guerres carlistes, Cabrera va acampar a Onda, envaint Castelló en 1836. En 1838 els carlistes van tractar de destruir el castell. Més tard, al febrer de 1839, Van Halen va fortificar el castell, per encàrrec del Ministre de la Guerra General Alaix al General Aspiroz. En 1873, Sr. Ricardo Ten i Vives va comprar el castell al govern de Madrid per 13.000 reals. Posteriorment, en 1919, passaria a ser propietat del Reverend Elías Martínez Sendra, carmelita, construint dos grans pavellons dedicats a escoles, un alçat sobre les cisternes i un altre en la part esquerra. En 1919 s'estableix la Colònia Escolar Verge del Carmen, inaugurant-se les escoles el 2 de febrer de 1920. En 1936 es van tancar per a tornar-se obrir en 1948. Entre el 25 de maig i el 14 de juny de 1938, el castell i la població pateixen bombardejos que van deteriorar greument les construccions. En 1980 l'Ajuntament va adquirir el Castell. Se situa en un turó pròxim a la vila El castell és conegut amb el sobrenom de les tres-centes torres a causa de la frase del cronista Muntaner que deia el castell e la vila d´Onda que hi ha ai tantes torres com dies ha en l´any. El seu origen sembla ser romà. Consta de quatre recintes escalonats. Es conserva un inventari redactat pel notari Villafarta, procurador del Maestre de Muntesa Fra Luis Despuig, per a entregar-ho al comendador Fra Dalmau de Loris. L'inventari va ser redactat el 14 de gener de 1463. En l'es relacionen: la porta major del castell, la celoquia, la porta de la sala, la cuina, la cambra apellada del Comendador, la cambra apellada del mestre, la cisterna, el graner, el celler la capella, a més d'escuts, llances, ballestes, bombardas, pólvora, objectes litúrgics i aliments. El gravat que reprodueix Viciana en la seua Crònica apareguda en 1563 no permet observar totes les dependències enumerades en l'inventari. Solament es poden observar la porta Major i la torre celoquia a la part alta del castell. A la fi del segle XVIII quan Cavanilles va passar per Onda el castell no havia d'estar en bon estat de conservació, ja que anota que la població estava a l'arrel d'un turó coronat dels murs i torres enfonsades d'una antiga fortalesa i afig que es deurien reparar els grans aljubs de la fortalesa per a recollir allí les pluges. En la vista d'Onda que ofereix Cavanilles es pot apreciar la inexistència d'edificacions en el recinte superior del castell. Solament un mur flanquejat per torres de manera cúbica i en parts, també enfonsat corona el cim de la muntanya. També és de notar que la muralla que tancava la població, segons el gravat de Viciana, ha desaparegut per complet. Amb les obres de fortificació de Van Halen el castell va quedar reduït a dues places per a poder albergar dues companyies. La primera plaça contenia les casernes per a tropa, pavellons d'oficials, cos de guàrdia, forn, cuina, aljub i depòsit de queviures. El mur de la primera plaça va quedar reduït a set torres més tres avançades per a canons amb poc calibre. En la segona plaça, amb un perímetre de 113 metres, protegida per gruixuts murs, hi havia nou torres per a fuselleria, huit troneres per a foc de l'artilleria; en el seu centre es trobava el pavelló del governador i al costat d'aquest pavelló estava radicat el cos de guàrdia; davall d'aquestes edificacions es trobava el polvorí. En l'estat actual, el castell conserva l'estructura de les reformes de Van Halen. El castell ha sigut objecte de diverses intervencions. La primera fase de consolidació del castell es va iniciar en 1995 amb el projecte de la muralla exterior. Com a continuació d'aquella actuació, en 1998, es duu a terme l'ordenació de l'accés interior. Al mateix temps s'han rehabilitat els edificis existents (per l'escola taller d'Onda entre 1994 i 1998), en virtut del projecte museopedagógico del Castell d'Onda, com a zona d'acolliment i taller d'arqueologia en l'edifici Escola, i com a sala d'exposició permanent del museu del castell l'edifici anomenat església. L'exposició permanent comprén el conjunt de yeserías musulmanes d'Onda. Els despreniments del vessant sud són un problema que afecta la seguretat del castell que requereix una urgent solució. La causa és la fragilitat de les voltes de la falsa cova, que en realitat es tracta d'una mina d'algeps que ha anat penetrant a la muntanya a través dels segles. Aquests esfondraments ja van ser comentats per Cavanilles en el segle XVIII. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.