Castillo, Acueducto y Murallas
- IGPCV
- 12.104-9999-000005
- Denominació
- Castillo, Acueducto y Murallas
- Altra denominació
- Castillo y murallas medievales
- Municipi
- SEGORBE
- Comarca
- ALTO PALANCIA
- Província
- Castelló
- Època
- S.XIV
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
El Castell denominat de l'Estrela per haver sigut el centre del que va ser un alcàsser en l'Edat mitjana, un recinte d'igual forma. Aquest castell va ser acròpoli romana i fortalesa dels visigots i àrabs. Alcázar dels senyors de Segorbe i anteriorment dels reis d'Aragó, don Martín i Donya María de Lluna, que li van conferir la dignitat de palau. A causa del seu estat desmantellat i ruïnós, en part per haver traslladat els ducs de Segorbe la seua residència al palau de Medinaceli, en primer de maig de 1785 va començar el seu enderrocament i amb els carreus es van construir l'Hospital i la Casa de la Misericòrdia. Del recinte murat queden alguns llenços de murs, portes i torrasses que basten per a fer-se la idea de la importància reeixida en l'edat mitjana. Pedra i maçoneria són els materials, adquirint considerable gruix i altura segons les zones. Independentment de les possibles restes romanes que puguen existir en algun cas i que no han sigut analitzats, les restes semblen correspondre a mitjan segle XIV. Van poder llavors patir una forta reforma amb motiu dels conflictes i guerres que van afectar la ciutat. De fet, les voltes nervades que baixen en mènsules, escales, espitlleres i altres elements de les dues torres conservades semblen confirmar-ho. També es deu a aquesta època la transformació de l'aqüeducte, del qual es conserven únicament tres arcades completes (arcs ogivals de carreu) i restes d'altres quatre. El més notable són les dues torres (Botxi i Presó), així com les portes de la Presó i la de la Verónica, de configuració també medieval en la seua actual aparença. La denominació d'aquesta última obeeix al fet que per la seua part interior conserva la imatge de la Santa Faç. De reduïdes proporcions, es compon d'un arc de mig punt, amb dovelles extraordinàriament allargades, pròpia de les construccions musulmanes. La muralla té una longitud pròxima a un quilòmetre, encara que gran part del seu traçat va anar desapareixent amb l'obertura de carrers i noves construccions; altres trams es conserven encastats en les mateixes edificacions i només queda a la vista uns 250m. de llenços. El recinte fortificat, és potser l'exemplar més tardà, així com un dels més interessants en el seu gènere de la Comunitat Valenciana. (Catàleg Arquitectònic: Patrimoni de l'Alt Palància)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.