Castillo de Miravet
El seu origen va ser musulmà, sent conquistat pel Cid en 1090 i va pertànyer als dominis de Pere I fins a l'any 1103. L'eficaç ajuda que don Poncio de Torrellas, Bisbe de Tortosa, va prestar a Jaume I el Conqueridor per a la reconquesta de València als musulmans, va motivar que el monarca li donara el castell de Miravet el 24 d'abril de 1225 per a quan es conquistara, que va ser l'any 1233. Aquest va escometre una reforma profunda al castell. Va ser cap d'una gran demarcació territorial hui repartida entre els municipis de Benlloch, Cabanes i Torreblanca. A principis del segle XV, consta que Miravet tenia 15 focs, i els seus veïns, Cabanes 200 i Benlloch 100. Va ser abandonat a principis del segle XVI, havent de ser annexionat juntament amb el castell d'Albalat a Cabanes. Es troba un alt turó, sobre una font que es troba a la vora de la carretera, que porta de Cabanes a Oropesa. Des d'ell mateix s'albira la costa, al costat de la plana de Cabanes, en uns altres temps pantanosa. El castell, segons la classificació de Sáenz Ridruejo publicada per l'Associació Espanyola d'Amics dels Castells, per la seua ubicació, pertany als denominats castells montans, situats en terreny muntanyenc amb accessos entre 30° i 60°. La seua planta és irregular dispersa distribuïda sobre un eix longitudinal lateral. Va posseir un fossat artificial que el defensava en la seua part més assequible. El castell manté els seus murs laterals, les seues defenses prèvies, restes de torres i algunes dependències internes i merlets. Va tindre doble recinte inferior on es troben restes arquitectòniques, vestigis d'habitatges del seu antic poblat i l'arruïnada església de Sant Martí i Sant Bartolomé. Es conserven diversos arcs apuntats i de mig punt. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.