Castillo
- IGPCV
- 46.158-9999-000001
- Denominació
- Castillo
- Municipi
- MACASTRE
- Comarca
- LA HOYA DE BUÑOL
- Província
- València
- Localització
- Cerro en la parte superior del municipio
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
El terme de Macastre ha sigut poblat des de l'antiguitat com el proven les restes prehistòriques trobades en abrics i coves. També han sigut oposades restes de ceràmica ibera. Després seria la dominació romana la que s'imposaria, com testifiquen algunes restes del castell. Les fonts documentals més antigues de Macastre ens parlen en primer lloc de les incursions efectuades pel Cid, entorn dels anys 1024 i següents, en ells el castell de Macastre, figura com a plaça tributària. Posteriorment, entre els anys 1104, 1122 i 1134, Alfons I, el Batallador, cobrava pàries als almoràvits del lloc. La qualificació de "castra sive viles" que ofereix el Repartiment de Macastre, suposa una equivalència entre tots dos termes, per la qual cosa abans de la Reconquesta, Macastre potser anava, igual que Buñol i Montroi, un castell-poblat. El descens de la població al peu de la fortalesa, degué tindre lloc després de la Reconquesta convertint-se Macastre en un típic castell feudal, objecte de repetides alienacions. Macastre va ser donada, juntament amb Montroi i Buñol, per Don Jaume I a Don Rodrigo de Lizana, en 1238, pels seus serveis. Tres anys més tard passa a Hugo Folcadier, de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. Va passar per diversos propietaris fins que va tornar a la corona, a través de Jaume II que ho va adquirir a Bernardo Sarrió, tresorer de la Cort, el qual en ser acusat de retenció indeguda de diners, es va comprometre a pagar a la Corona amb el lliurament dels pobles de Buñol, Macastre, Siete Aguas, Yátova i Alborache. A l'abril de 1315, els pobles de la Foia van prestar homenatge al rei Jaume II. Per dificultats econòmiques i polítiques en el govern del regne, obliguen el Rei a vendre de nou a Sr. Berenguer Mercader, família que des de 1425 amb Alfons V, fins a 1836, any en què torna a la Corona, està vinculada a la comarca de la Foia de Buñol. Pel que sembla Macastre va romandre sent musulmana íntegrament, ja que després de la conquesta no hi ha cap repoblació cristiana. L'etapa més moderna d'ocupació del castell coincideix amb l'època d'expulsió dels moriscos. En decennis posteriors, la fortalesa cau en desús donant-se-li únicament una ocupació ocasional. Es troba situat al sud-oest del poble, sobre un turó destacat, situat al final d'una cadena de turons molt erosionats, sense tot just coberta vegetal. El recinte s'adapta a les irregularitats del terreny, presentant per la seua part meridional, un pronunciat tallat, que dona a la carretera de Macastre a Cortés de Pallás, i per la seua part septentrional, un pendent molt més suau. Visualment es comunicava amb els castells de Buñol i Turís. El castell constitueix un altiplà de forma allargada amb sengles torres en els extrems, la de l'extrem oest és la major i millor conservada en altura, faltant la cantonada que dona a l'interior del recinte. La més oriental és més xicoteta i només conserva les parets aquest i nord. Es pot seguir el traçat de la muralla al nord, al sud es troba més deteriorada. L'excavació va posar de manifest un conjunt d'estructures que havien sigut objecte de nombroses refaccions i períodes d'abandó que permeten reconéixer l'existència de, almenys, tres nivells successius d'ocupació. Les ceràmiques recollides procedeixen de farcits producte de l'ensulsiada d'estructures: peces vidriades amb decoració en verd i manganés sobre coberta blanca, blau cobalt, escudelles amb vidriat verd, unes altres amb decoració de bandes de manganés sobre coberta blanca i diversos fragments de ceràmiques comunes amb decoració en bandes de manganés. Després de diverses campanyes arqueològiques, en l'actualitat s'estan duent a terme actuacions que consisteixen en: la creació d'un itinerari per als vianants, la creació d'accessos, desenrunament i reforç de talussos de maçoneria, desenrunament i desmunt parcial per a la seua reconstrucció de la volta que es conserva a la torre major; en l'àrea perimetral exterior, des del fossat a l'àrea nord-occidental de la necròpoli es restauraran diverses acumulacions d'enderrocs procedents d'intervencions anteriors. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.