Castillo y Murallas de Castellnovo
El castell es troba sobre una xicoteta lloma denominada de Sant Cristóbal, que domina la població. Els orígens del castell es considera que són romans, formant part de la xarxa defensiva de Segorbe. En el període de dominació musulmana seria novament reconstruït, sobre les restes anteriors, d'on li vindria el nom de castell nou o Castellnou, que després aportaria l'actual toponímia. A mitjan any 1233 va ser conquistat per les tropes del monarca Jaume I i, posteriorment, seria cedit al noble Berenguer d´Entença, qui seria el seu propietari fins a finals del segle XIII, per venda a Guillem Esplugues. Posteriorment va passar a les mans de la família Moncada. Isabel de Moncada, única filla d'Ot de Moncada, va casar amb Galcerán Gil de Borja, el descendent Beatriz de la qual de Borja, seria posseïdora de la baronia fins al segle XV. Castellnovo seria seu d'un baronia el primer senyor de la qual va ser Rodrigo Llanzol de Romaní, per falta de descendència va passar als Folch Cardona. En 1634 Alonso Folch de Cardona va rebre el títol de marqués de Castellnovo. En 1786 pertanyia al duc de Montellano. L'aspecte diferenciat, respecte a altres aspectes de la regió, prové de les importants edificacions i reestructuracions que va patir a mitjan XV, quan va pertànyer a Beatriz de Borja, que li va atorgar una bella empremta renaixentista per les seues voltes i arcs apuntats, així com per les seues elaborades defenses del recinte exterior. Presenta portal central disposat en recolzada amb torre avançada a l'esquerra. Manca de portal d'arquería però conserva, al capdamunt, part d'un curiós matacán en pedra carreu. Destaquen les seues sales d'arcs i voltes nervades que denoten el segell inconfusible dels Borja de Roma. Consta d'un pati més o menys quadrat i de quatre estades al voltant. Està construït en maçoneria i cadirat i es conserven els murs a un nivell alt, però faltant-li la totalitat de les voltes i els carreus de portes i finestres. Es distingeixen trams de muralles, encara que molts d'ells es troben confosos entre el caseriu existent. Un dels trams conserva els merlets. (Catàleg Arquitectònic: Patrimoni de l'Alt Palància) (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.