Torre Olla
Les notícies històriques d'aquesta torre musulmana indiquen que servia de guaita o defensa del castell del Real, situat entre els termes d'Olocau i Marines, sobre una muntanya de 574 metres d'altitud, i una distància d'uns 5 quilòmetres de la torre. El castell i la torre juntament amb els castells de Chelva i Morvedre, defensaven el nord de la zona de València dels possibles atacs dels cristians d'Aragó. Jaume I fa la seua primera donació d'aquest lloc al setembre de 1238 a Pedro Sánchez de Maraymón. En 1359, els descendents d'aquest ho venen a Sr. Mateo Mercer, almirall de la flota aragonesa. En 30 de juny de 1368 la Cort de Governació de València va autoritzar la venda a favor d'Antoni de Vilaragut, "... Va fer Cilia de Sent Llir per quaranta-set mil sous de moneda valenciana del lloc i castell d'Olocau, llocs de Marines, torres, Olla i l'alqueria de la Torre, amb tots els termes, drets i pertinences, molins, forns i carnisseries, nero i mixt imperi, jurisdicció alta i baixa, potestat civil i criminal...". En aquesta carta de venda figura el comprador entre els veïns de València. El comtat d'Olocau li va ser concedit a don Alonso de Vilaragut i Sanz, Marró de la Casta i Villanova, Senyor de la Vall d'Olocau i Caballero de Calatrava el 18 de febrer de 1628. Juan Cruz de Vilaragut va ser home de Felip II i el seu virrei, a més de governador del regne de Mallorca. L'any 1649 el comtat passa als Fenollet, per matrimoni de donya Margarita de Vilaragut i Sanz, filla del Comte d'Olocau, amb Diego de Fenollet i Albiñana. La torre i alqueria d'Olla es troben situades en la Serra Calderona i en el terme de Marines a uns cinc quilòmetres del barranc del Carraixet. Des de la mateixa s'albira el Castell del Real. De planta quadrada. En la part superior de l'edifici annex, en la segona planta, es troba la porta d'accés a la torre, la qual està situada a uns quatre metres de la base d'aquesta, sent aquesta l'única entrada a la torrassa. La torrassa és de maçoneria de gres roig i argamassa. L'alqueria va ser alçada amb posterioritat a la reconquesta cristiana de 1238. És un edifici de dues plantes i cobertes inclinades de teula moruna. La part baixa s'utilitzava per a resguard d'animals i l'alta per a habitatge. Amb posterioritat van ser diversos els corrals de bestiar que es van assentar en els seus voltants, així com diferents habitatges arribant a tindre l'any 1797, sis cases amb 17 habitants. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.