Castillo de Villahaleva
- IGPCV
- 12.116-9999-000004
- Denominació
- Castillo de Villahaleva
- Altra denominació
- Castillo de Vilahaleva, Castillo de Vialeva. Castillo de Villafaleva
- Municipi
- TORRALBA DEL PINAR
- Comarca
- EL ALTO MIJARES
- Província
- Castelló
- Localització
- Cerro entre Torralba del Pinar y Villamalur
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
Es troba al costat de la pista d'Ayódar en la partida de Vilahaleva. El castell se situa en el cim d'un promontori, al costat de la carretera que uneix les poblacions de Torralba del Pinar i Ayódar, controlant la vall on es troba l'elevació. El castell de Vilahaleva, d'origen islàmic, es troba situat a la part alta d'un xicotet turó, entre Torralba del Pinar i Villamalur. Va pertànyer als dominis de Ceit Abu Ceit. Després del pacte signat a Calataiud aquest va passar a la disposició del monarca d'Aragó. A canvi d'aquest vassallatge el rei li va oferir ajuda per a expulsar de València a l'usurpador Zaén amb la protecció de Ximén Pérez, els Azagra i altres cavallers aragonesos. Aquest compromís obligava a entregar a Jaume I la quarta part de totes les terres, viles i castells que ell poguera recuperar. En 1232 se signa el segon tractat de vassallatge i protecció d'Abú Zayd amb Jaume I, on Abú Zayd va cedir tots els drets sobre València. Amb aquests pactes Abú Zayd va passar de governador almohade a senyor feudal cristià. Va casar amb Dominga López de la qual va tindre una filla Alda Fernández que després va casar amb don Blasco Jiménez, fill de Jimén Pérez de Tarassona. El germà d'Alda, Fernando, va rebre del seu pare entre altres poblacions, Torralba de Villamalur, Ayodar, Argelita, Buynegro, Vilamarxant, Villamalur i Villafalena. Va morir sense fills i en el seu testament diu que deixa Torralba de Villamalur (hui Torralba del Pinar) a la meua mare María Ferrandis, la Torre d'Argelita a Sancha Eximenez, la filla de Blasco Eximénez, la meua neboda i el castell de Buynegro excepte Argelita a Teresa Eximénez la meua neboda. El lloc de Villahaleva segurament degué quedar despoblat en 1609, amb l'expulsió dels moriscos. En l'actualitat pocs són les restes arquitectòniques que es conserven en aquest castell. Es troben restes de ceràmica en superfície i un paquet de sediment molt irregular per regla general escàs. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.