Iglesia de San Nicolás de Bari

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC singular GVA

Data Signatura Acte

14/11/08

Data Publicació DOGV

18/11/08 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/12/08

Tipus de Protecció

Incoación BIC singular GVA

Data Signatura Acte

17/12/07

Data Publicació DOGV

21/01/08 Vore DOGV

Data Publicació BOE

31/01/08

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno

Data Signatura Acte

14/11/08

Data Publicació DOGV

18/11/08 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/12/08

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno

Data Signatura Acte

17/12/07

Data Publicació DOGV

21/01/08 Vore DOGV

Data Publicació BOE

31/01/08

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

17/02/04

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

03/08/11

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0012121

L'església de Sant Nicolás és la més antiga de les tres esglésies existents en la Vila de Requena, situada al costat de la muralla medieval en el primitiu raval de la ciutat, declarada Conjunt Històric Artístic en 1966. Va ser a l'origen un temple gòtic finalitzat en el s. XV, que va ser objecte de successives ampliacions i reformes en els estils arquitectònics de cada moment. Constitueix una magnífica i harmoniosa síntesi del gòtic, renaixement, barroc i neoclàssic, realitzada per importants arquitectes i artistes del seu temps. Es formulen diverses hipòtesis sobre l'origen d'aquesta església, encara que no sembla posar-se en dubte la seua major antiguitat respecte a les altres dues esglésies requenenses. Cobra força la hipòtesi de Piqueras Haba que al costat de Rafael Bertomeu, dona suport a la tesi d'una primitiva capella consagrada a la Puríssima que poguera haver servit com a església cristiana en temps de la dominació musulmana; sent les esglésies d'El Salvador o de Santa María mesquites que van ser consagrades com a esglésies cristianes després de la conquesta. El fet del seu ús com a església cristiana des dels seus orígens justificaria la seua major antiguitat. L'advocació de l'església a Sant Nicolás el Magne, patró de la ciutat, és senyal de la importància que des dels seus orígens va tindre aquesta parroquial. Sant Nicolás va posseir els privilegis inherents a la seua fundació com a parròquia més antiga i entre ells estava l'organitzar la processó del Corpus Christi «a costa del Rei el nostre Senyor» com pot llegir-se en les «Constitucions del capítol Eclesiàstic d'aquesta Vila» renovades en 1762. És possible que l'església gòtica es manara construir pels primers pobladors cristians de la Vila, 30 cavallers de la nòmina del rei i eclesiàstics del bisbat de Conca, poc temps després d'haver sigut atorgada la Carta de poblament per part d'Alfons X en 1257. La primera notícia de la seua construcció es conserva en una inscripció a la seua fàbrica que diu: «Aquesta església es composió a...de juny de MCCCCLVIIII anys sent capellà d'ella l'honrat Hernán Pérez d'Enjuano». Se suposa que l'església va ser acabada en aqueixa data, si bé se sap que la façana gòtica va ser construïda cap a l'any 1551. Segons manuscrit de Marcos Pedrón, contemporani d'aquesta, qui també parla d'altres obres sense especificar realitzades entre 1551 i 1558. La façana gòtica, segons alguns autors, va ser destruïda en la guerra de Successió, en un bombardeig que va deixar en estat ruïnós l'edifici gòtic i l'absis va ser suprimit per l'ampliació iniciada en 1723. Aquesta ampliació va ser conseqüència d'un moment florent i de bonança econòmica de Requena, i va ser executada en l'estil neoclàssic al gust de l'època. L'obra es va iniciar entre 1723-27 i en l'estat actual de l'església, correspon al tram final del temple que inclou el creuer, la cúpula i el presbiteri. Els responsables d'aquesta intervenció van ser José Minguez i Antonio García. El primer aragonés, format en el taller de València de Pérez Castiel, va col·laborar en la construcció del Palau de Sant Pius V, a l'església parroquial de Chelva, a València en Sant Lorenzo i a les torres campanar de Sant Valero de Ruzafa, entre altres. Antonio García, també valencià, va treballar en la parroquial de Chiva i també se sap que va col·laborar a Requena a l'església de Santa María. També van intervindre Mauro Minguet, mestre d'obres, Pérez Castiel, arquitecte, l'escultor Ignacio Vergara, Tomás Artigues, escultor i tallista, i el pintor José Parreu qui va realitzar les pintures del trasagrario, conegut per les seues aportacions a la pintura al fresc en matèria de vernissos i colorants. L'església, segons descriu el diccionari de Madoz, té «51 vares de llarga i 11 d'ampla. Davant del presbiteri hi ha un cimborri creuer amb una elevació cèntrica de 24 vares, i un diàmetre de cúpula d'11 vares i quart». L'edifici gòtic constava d'una sola nau que els seus quatre trams es cobrien per voltes de creueria que descansen en els contraforts, entre aquests se situen les capelles laterals. La il·luminació es resolia mitjançant òculs laterals quedant la coberta de les capelles a un nivell inferior de la part central. No obstant això els arcs formerers de les voltes recorden als que s'estan fent a l'església valenciana del Patriarca en el segle XVI i les de Sant Andrés i Sant Esteban de principis del XVII, i podrien ser les obres que s'estan executant en aquesta època a les quals al·ludeix Pedrón en el seu manuscrit anteriorment citat. Possiblement es va realitzar una recomposició de les voltes de creueria a la manera ja del segle XVI. Queden restes d'una decoració posterior barroca, en les capelles laterals, consistent en una motlura feta fallida adornada en el seu centre per angelotes i els recercados de les finestres d'aquestes. També es conserven en aquest estil les claus pinjantes de les voltes de creueria, que recorden les de l'església de Sant Esteban de València. Entre 1723 i 1788 Sant Nicolás va ser objecte d'importants ampliacions a fi de convertir-la en una església al gust del moment. I va ser realitzat el creuer, la cúpula semiesfèrica sobre tambor i el presbiteri, un absis semicircular després d'un tram de volta de canó, que es conserven. S'insinuen els braços del creuer, donant-los l'altura de la nau central. La solució de la coberta es resol elevant els murs exteriors de les capelles laterals, cobrint la nau amb una sostrada a dues aigües ocultant les primitives entrades de llum. A més d'aquesta ampliació Minguez i García van revocar tot l'interior del temple, cobrint amb motlures i arrebossats el primitiu temple. En 1742 es realitza la torre els materials de la qual (rajola per al campanar i taulells vidriats en blau i verd per a la teulada) són els mateixos que els utilitzats en la cúpula pel que es podria atribuir als mateixos Minguez i García, encara que la seua construcció es retardara respecte a les altres obres. La construcció de la torre va afectar greument l'edifici en trencar la volta primitiva del primer tram, afeblint la seua estructura. En canvi la portada de pedres carreus no guarda semblances constructives amb la torre i a més va ser realitzada més tard segons la inscripció que apareix en el seu frontis: «Es va fer aquesta església amb. do l'Església Unive Núm. S. Sº Pius VI. La de Conca l'Il·lm. Sr. Sr. Felipe Antonio Solano. Els R. d'Espanya la Mag. del senyor Sr. Carles III. Aquesta parroquial el Dr. Sr. Benito Cuevas de la Font. I sent majordom de la seua fàbrica Sr. Joseph Enriqu de Navarra i Zelaia. Any MDCCLXXXVIII.» Segueix un cànon propi de l'estil neoclàssic la porta de llinda del qual es troba emmarcada per dues pilastres dòriques d'ordre gegant que sustenten un frontó triangular que serveix de coronació d'aquesta. Sobre la porta de llinda es troba un medalló del patró Sant Nicolás de Bari. Durant el segle XIX l'església va ser sotmesa a certes reformes d'escassa importància. Es van obrir uns soterranis davall del presbiteri, per a habilitar-los com a ossera, que recentment han quedat al descobert. En 1849 es van obrir xicotetes capelles sobre els murs de l'església per a donar recer a diverses imatges procedents de l'antic convent de San Francisco, exclaustrat en 1835. De mitjan segle van ser les pintures al fresc de Vicente Lledó i que després es perdrien. Més tard es va restaurar la capella del sagrari, dotant-la de noves pintures i d'un altre retaule, corrent a costa de Sr. José de la Presó Marcilla. Finalment, les tres campanes que es conserven van ser col·locades al llarg del mateix segle XIX. Durant la guerra civil de 1936, igual que la resta de les esglésies de Requena, Sant Nicolás va ser saquejada. Les seues imatges van ser cremades en la foguera encesa en la plaça i les portes, finestres i bigues utilitzades com a combustible per a protegir-se del fred. El temple després de la guerra civil va ser tancat al culte patint una ràpida deterioració. Parts Integrants: - Nau central gòtica. - Creuer, cúpula i presbiteri. - Torre. - Portada principal. - Restes de la sagristia. - Criptes subterrànies. (C. Pérez-Olagüe)

Fotos

Plànol