Castillo de "Abajo" o El Castillito
- IGPCV
- 46.167-9999-000001
- Denominació
- Castillo de "Abajo" o El Castillito
- Municipi
- MILLARES
- Comarca
- LA CANAL DE NAVARRÉS
- Província
- València
- Localització
- En las afueras de la población
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
Millares, també anomenat Millás, es troba en la conca del riu Xúquer i va ser un enclavament de població des de l'Edat dels Metalls, de la qual queden restes en la Cova dels Dons, on també es troben testimoniatges de l'època ibera, que pel que sembla va utilitzar la cova com a lloc de culte. Es tracta d'un territori que va mantindre gran importància estratègica durant el període de la Reconquesta. Per aquesta raó van existir nombrosos castells i fortaleses en aquest. En l'actual terme de Millares existeixen notícies de, almenys, cinc castells o recintes fortificats, si bé s'han aconseguit identificar El Castillito, el Castell de Coves i el Castell de Corral Antón. També es coneix l'existència d'un altre recinte fortificat en el centre del nucli urbà de la població, si bé les seues restes han sigut ocultats per la construcció d'habitatges. Es coneix l'existència de dues torres de defensa i guaita, sense que fins al moment s'hagen localitzat les seues restes. El Rei Jaume I, el 18 de gener de 1256, va donar, a Tarassona, a Ato de Foces les viles i castells de Madrona, Millares i Dos Aguas. Martín de Viciana, qui va dedicar el tom III de la seua Crònica de València, en 1563, a Giner Rabasa de Perellós, Senyor del castell de Madrona i de la baronia de Dos Aguas, assenyala que "al castell de Madrona, cap de la baronia, hi ha una església de La nostra Senyora amb rectoría que renda al rector 400 ducats. En la qual es comprenen els termes de les baronies de Cortesa, Milles i Autonell. En aquests castells i els seus termes té el seu senyor tota jurisdicció alta i baixa, mer e mixt imperi per benedicció que el rei don Pedro va atorgar a don Ramón Castellá amb privilegi donat a València a 9 de novembre de 1349. Altressí li va vendre el castell de Madrona amb privilegi donat a València a 24 de maig de 1353". Giner Rabasa de Perellós, va comprar Dos Aguas i Madrona amb actuacions fetes a València l'11 d'octubre de 1496. Aquest cavaller va ser el primer del llinatge Rabasa de Perellós procedent de la unió de don Francisco de Perillós, de la casa de Perillós dels comtes de Tolosa, a França, i de donya Juana Rabasa, filla de Mossén Giner Rabasa, cavaller, el qual va deixar hereu al seu net Giner amb la condició que prenguera el cognom i armes dels Rabasa. Millares va ser una població important en època musulmana, com es desprén del fet que en 1257, conquistada per Jaume I, tributara a la Corona amb 200 besantes. La majoria dels seus habitants eren moriscos, els qui comptaven amb 53 cases en 1563 i amb 80 cases en 1609, any que va ser decretada la seua expulsió. Molts es van negar a acatar el decret i, juntament amb els moriscos de les poblacions veïnes, es van refugiar en el Queixal de Cortés, on van resistir a les tropes reals, però van ser derrotats finalment. El poble va quedar quasi deshabitat i la corona va haver d'indemnitzar al Senyor de la baronia pels perjudicis ocasionats en privar-li de mà d'obra que treballara les seues terres. El senyoriu va estar posseït per la família Bou fins que es va trencar la línia masculina directa d'aquest cognom amb Merina Bou. El castell de Baix es troba en as proximitats de la població de Millares, sobre un promontori, que domina el llit del Xúquer a l'est del terme municipal. Es conserva tot el recinte emmurallat així com la torre principal, de planta quadrada, assentat sobre un massís de roca. La seua fàbrica és de tapial de pedra. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.