El Castillet
Almedíxer va ser ocupat des de temps immemorials, havent-se trobat vestigis de l'edat del Bronze i de l'època ibèrica, així com de la colonització romana. Almedíxer va ser a partir de 1233 lloc de recepció de musulmans eixits de la plana castellonenca després de la conquista de Burriana. Jaume I va haver de prendre la població cap a 1238. Va passar per diferents senyorius, en primer lloc va pertànyer a l'Orde del Tremp, després a Bernat Serra i més tard a Siarno de Fanfans, sent posteriorment dels Senyorius dels Moncada i dels Centelles. En els seus voltants va tindre lloc en 1526 la derrota definitiva dels moriscos sublevats enfront de les tropes d'Alfonso d'Aragó, Duc de Segorbe. El castell es troba sobre un turó, en una espècie de plataforma rocosa a 484 metres d'altitud, a uns dos-cents metres d'Almedíxer, en direcció nord-oest i cap a l'interior de la vall. Es comunica visualment amb el veí Castillo de la Muntanya de la Rodana, este controlant la vigilància de la comarca i de la serra d'Espadà i el Castillet protegint a la població des de l'interior del vall de forma més immediata. El turó on s'assenta el castell es troba inaccessible des de les seues zones oriental i meridional a causa dels alts tallats que presenta, trobant-se el seu accés en la part occidental. Les restes constructives que es conserven presenten una planta irregular. Es conserven restes d'una torre construïda amb maçoneria i ubicada en l'extrem sud occidental, enfrontada al nucli de la població. En l'extrem nord-est hi ha restes d'una altra torre rectangular i alguns llenços de muralles. Es troba en l'interior del recinte un aljub de 2 x 3 metres aproximadament, del que es conserva part de volta encara sencera, així com un accés i l'entrada de l'aigua. (C. Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.