Recinto Amurallado de Altura
- IGPCV
- 12.012-9999-000007
- Denominació
- Recinto Amurallado de Altura
- Altra denominació
- Murallas
- Municipi
- ALTURA
- Comarca
- ALTO PALANCIA
- Província
- Castelló
- Localització
- En el centro de la población
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Muralles
El terme d'Altura va ser ocupat almenys des de l'edat de Bronze com ho evidencien nombrosos poblats trobats: Cantal, Caparrota o Les Nogueras. També es troben les restes d'una vila romana en la partida del Campillo, on han aparegut a més diversos fragments de terra sigillata, sudgática i hispànica, àmfores itàliques dels segles I-III i un denari republicà d'una seca de Roma sobre l'any 132 abans de JC Però no és fins a la reconquesta del segle XIII, quan tenim un coneixement clar de l'establiment del nucli urbà. Arran de la donació efectuada el 2 d'agost de 1237, pel rei Jaume I a don Pedro Fernández d'Azagra dels castells i viles de Chelva i Altura, a més de les alqueries de Càrcer i Gátova. Durant l'expansió de l'aljama mudèjar segorbina en 1245, molts musulmans es van instal·lar en la veïna població d'Altura. Els quals es desplaçaven diàriament a Segorbe per a atendre les seues terres i negocis des del creixent llogaret dominat pel Senyor d'Albarrasí i promotor de la seu episcopal. El notable augment dels habitants va fer que les seues necessitats s'elevaren paral·lelament, havent de subscriure's un pacte amistós entre tots dos municipis. La vila d'Altura va modificar les seues bogues a favor de la ciutat de Segorbe que va rebre noves terres, mentre que els alturanos van aconseguir canalitzar més aigua per al reg dels seus cultius, fet que va transcórrer en 1251. La població va ser llegada a Sra. Elfa Álvarez d'Azagra, segona filla de don Pedro, que es va casar amb el plançó natural de Jaume I "El Conqueridor", don Jaime Pérez de Jérica, quedant reintegrada a la corona en 1275. El domini del Senyoriu de Jérica es va acabar el 6 d'octubre de 1296, data en què Altura es va donar en infanzonía a Sancho Pérez de Ribavellosa. La carta-pobla es va atorgar als seus habitants l'any 1327, per Dª Buenaventura d'Arbòria, vídua de Sr. Pedro de Xérica. Mitjançant la mateixa es van establir els privilegis i obligacions contretes amb el posseïdor de la població i el funcionament de les seues institucions i recursos, constituint-se les bases per a l'autonomia del municipi. La línia successòria va deixar en poder del rei Martí "L'Humà" les viles d'Altura i Alcublas que van ser donades en 1391 a la Cartoixa de Vall de Crist. L'acte no va ser consolidat fins a l'1 de gener de 1407, quedant incorporades al patrimoni del monestir que es va elevar a baronia, segons privilegi despatxat per Bernardo Metge, secretari del rei. Malgrat l'existència en l'àrea geogràfica que actualment es defineix com a terme municipal d'Altura d'abundant poblament datat com a prehistòric o propi de l'edat antiga, l'assentament sobre el solar que actualment ocupa el nucli urbà remunta els seus orígens a l'edat mitjana musulmà, sense existir dades objectives sobre la seua fundació ni més referències històriques sobre la seua existència que les escasses dades proporcionades per recents excavacions arqueològiques. Existeixen referències a la població d'Altura que es daten com a pròximes a l'any 1240, moment en què el rei Jaume I dona a Sr. Pedro Fernández d'Azagra, senyor d'Albarrasí, Altura i Chelva amb els seus castells i llocs. Poc després passarien a formar part del Senyoriu de Jérica. No obstant això, les primeres notes documentades sobre l'actual emplaçament de la Vila es remunten a 1251, amb motiu de l'amollonament i distribució de les aigües de Segorbe i l'aljama d'Altura. Tots dos nuclis van romandre units sota domini del senyoriu de Jérica fins al 6 d'octubre de 1296, data en què Altura es dona en infanzonía a Sancho Pérez de Ribavellosa. En 1327, els habitants de la Vila d'Altura obtenen la seua Carta de poblament, atorgada per Dª Buenaventura d'Arbòria, vídua de Sr. Pedro de Xérica, i la localitat inicia la seua conformació com a municipi autònom, encara que la seua existència queda pràcticament eclipsada enfront de la Cartoixa de Vall de Crist des de 1385 i fins a 1835, data d'exclaustración monàstica definitiva. La Vila d'Altura aquesta situada a la vall mitjana del Riu Palància, entre València i Aragó, dins de la província de Castelló, estenent la seua acabe sobre la Serra Calderona (12.991 hectàrees) recentment declarada Parc Natural. El recinte emmurallat d'Altura no ha sigut objecte encara d'una investigació arqueològica que ho definisca amb precisió, desconeixent-se el nombre de torres que posseïa i l'existència de fossat. En l'actualitat es troba confós amb el caseriu existent, però és fàcilment recognoscible per la topografia del terreny, el parcel·lari i la permanència de dos portals, el de les Parres, i el de Clemente Serrano, aquest amb arc de mig punt de cadirat. Fins fa poc es conservava una altra que dona a la plaça Era Lozano. També degué existir un altre accés al carrer Portillo. (C.Pérez-Olagüe. Basat en el text de R.Tudón)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.