Castillo
- IGPCV
- 46.170-9999-000002
- Denominació
- Castillo
- Municipi
- MOIXENT
- Comarca
- LA COSTERA
- Província
- València
- Localització
- Cerro de la población
- Època
- S.XIII
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
Sobre un xicotet promontori situat al sud-est de la població es troba el castell. Aquesta ben defensat per la topografia en el seu costat nord, amb un fossat en el costat aquest i, pels altres dos costats, el mur de l'albacar d'on partien les muralles que protegien el caseriu amb els seus corresponents cubs per a la defensa dels accessos. No es té notícies documentals de la seua construcció, encara que el castell i la població se citen repetidament en documentació cristiana després de la conquesta del territori per Jaume I. Hi ha a més evidències de l'existència d'un poblat de l'Edat de Bronze en les proximitats de l'albacar del castell. El conjunt respon a una tipologia freqüent: muralles defensives per al caseriu i, exterior a elles en posició elevada el castell, amb el seu albacar annex. D'aquesta forma, els castellans es defensaven tant de les amenaces externes com de les revolucions internes. Completa el conjunt la torre hui anomenada dels Coloms, sobre un cingle al sud del castell que, a manera d'albarrana, vigila el barranc del Bosquet. Les seues restes, deteriorats, no permeten una lectura fàcil del conjunt. Les estructures que es conserven estan realitzades amb tres tipus de tapial: - Tàpia de pedra, en els murs del castell i en les bases de les torres de la muralla. Encara que ha perdut gran part de la seua crosta superficial, continua conservant el seu nucli de formigó ciclopi en el qual encara es marquen les agulles característiques del seu procés constructiu. - Tàpia de terra calicostrada en la part superior de les torres de la muralla. La seua conservació ha sigut possible per la bona qualitat de la seua fàbrica de tongadas fines i gran quantitat de morter de calç. - Tàpia de terra calicostrada amb menor quantitat de calç en els draps de muralla, per la qual cosa poques restes que es conserven estan molt degradats. La torre dels Coloms s'alça sobre una base de maçoneria amb cantonades de cadirat. Està realitzada amb tàpia de pedra, amb traves de fusta embegudes a les cantonades entre els quatre draps que la formen. Conserva una volta bufada cobrint la planta baixa, amb una perforació a la seua cantonada sud per la qual passava l'escala desapareguda. Per damunt d'aquesta planta, haurien existit dos forjats de fusta dels quals només es conserven les petjades en els murs. Entre els anys 1999 i 2001 va ser duta a terme la restauració de la Torre dels Coloms per la Direcció General de Patrimoni Artístic. Aquesta intervenció va consistir a millorar l'accessibilitat a la torre, consolidar la seua base rocosa, protegir-la de l'acumulació d'aigua en la seua massa, retornar l'arriostramiento perdut a les tapiades de la seua part superior, protegir la seua rematada i fer-la visitable perquè funcione com un mirador.
Fotos
Plànol
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.