Castillo Palacio de Geldo
- IGPCV
- 12.067-9999-000001
- Denominació
- Castillo Palacio de Geldo
- Altra denominació
- Castillo Palacio de los Duques de Medinaceli
- Municipi
- GELDO
- Comarca
- ALTO PALANCIA
- Província
- Castelló
- Localització
- En el casco urbano
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
Anteriorment a la reconquesta, Geldo juntament amb les poblacions islàmiques de la resta de l'Alt Palància depenien de Çeyt Abuzeyt, sent la població totalment morisca. El castell palau de Geldo va ser citat per Jaume I en el Llibro de Repartiment quan fa la donació següent: A García Péreç dossa, la torre que sanomena Selda, que està en el terme de Sogorb, amb deu jovades contigües el mateix; i els cases dExem Azemen, amb un estable, a Sogorb, i un hort de tres fanecades, a condició que no vinga en vida els susdites possesions. 12 de juliol. En 1404 va passar a propietat de la família dels Valterra establida a Segorbe, a la qual pertanyia el que va ser Bisbe de Segorbe i Albarrasí i posterior Arquebisbe de Tarragona Sr. Íñigo Valterra. Posteriorment en 1464 la família Valterra va vendre la població de Geldo a Tomas Sorell sent aquesta família la que va governar aquest senyoriu, fins que en 1495 va ser venuda al seu torn per la família Sorell al Duc de Segorbe Sr. Enric d'Aragó i Pimentel (Infant Fortuna). Enrique Folch de Cardona li va atorgar carta de poblament en 1611. El ducat de Segorbe passaria a dependre de la Casa de Medinaceli a partir del matrimoni de Sr. Juan Francisco de la Truja i Enríquez de Rivera amb Dª Catalina Antonio Folch Cardona i Aragó primogènit i hereua de les Cases de Dénia-Lerma, Segorbe-Cardona i Comares, després de la sentència de l'Audiència de València en 1675. Com a exemple de la seua importància social caldria citar el costum dels Bisbes de Segorbe, que quan anaven a prendre possessió de la seua seu pernoctaven la nit abans en aquest palau, per a en el matí següent entrar a lloms de ruc a la ciutat de Segorbe. A la fi del segle XIX el Bisbe Massanet va ser l'últim a complir amb aquesta tradició. Posteriorment est edifique va passar a ser utilitzat com a Café-Casino, amb saló per a les noces locals, indústria tèxtil, magatzem municipal, improvisat museu, va anar així mateix Ajuntament, habitatges per a famílies necessitades, discoteca i seu d'associacions locals. L'edifici objecte d'aquest projecte aquesta situat en el centre històric del poble de Geldo, presentant façanes a la plaça del Forn i als carrers travessers d'aquesta. Per la part posterior bufona amb la séquia de reg. L'edifici sembla que va ser alçat a partir una torre defensiva inicial de planta quadrada, entorn de la qual, en el segle XV, va ser alçat el palau dotat d'elements defensius. És de planta quadrada i tres altures, ocupant una superfície de 629,00 m², deixant un hort posterior de 131,16 m². Tota la seua base disposa de talús i en les seues muralles s'aprecien obertures destinades al foc fuseller, així com una torre circular posterior a manera de garita. La planta baixa no disposa de finestres, la primera disposa de xicotetes finestres, sent la tercera la principal on se situen els espais nobles, amb les finestres gòtiques geminades i tres balcons. L'interior està distribuït entorn d'un pati central d'arcs rebaixats de dos pisos amb galeria superior d'arcs de mig punt i cassetonat. En els capitells del pati estan treballats en relleu l'escut dels ducs. En aquest pati s'articula l'accés amb el pis superior per mitjà d'una àmplia escala rectangular. Es conserven finestres gòtiques geminades, l'escut dels ducs en els capitells del pati i cassetonats de fusta policromats. (C. Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.