Castillo
- IGPCV
- 12.115-9999-000006
- Denominació
- Castillo
- Municipi
- TORO (EL)
- Comarca
- ALTO PALANCIA
- Província
- Castelló
- Localització
- Cerro elevado que domina la población
- Època
- Medieval (S. XII)
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
Una de les primeres referències sobre la vila data de l'any 589 després de Jesucrist, moment en què Próculo, Bisbe de Segorbe, nomenat en el Concili III de Toledo, va decidir portar la fe a tota la diòcesi evangelitzant a les noves gents procedents de les incursions bàrbares. A Jérica es van rebre als nous pobladors cristians assentats al Toro, Montán, Pina i Villanueva. Posteriorment el Toro va patir la dominació musulmana. L'any 1232, els cavallers turolenses manats per Pedro Fernández d'Azagra, senyor d'Albarrasí, i per Balasc d'Alagó, van saquejar diverses poblacions musulmanes, entre elles el Toro i Barracas. En 1238 el Rei Jaume I ajudat de cavallers aragonesos, navarresos i catalans va conquistar tots els pobles compresos entre els rius Palància i Millars. El 6 de febrer de 1273 va ser triat bisbe de Segorbe D. Pedro Jiménez de Segura. Aquest bisbe va anar a visitar al Papa Gregori X que va obrir el Concili General de Lió el 7 de maig de 1274. Li va sol·licitar que adscriguera territori propi al seu bisbat ja que es trobava absorbit pels territoris de València, Tortosa, Saragossa i Conca. El Papa va donar suport a la seua reivindicació. Veient-se Don Pedro Jiménez de Segura tan secundat i tement la lentitud amb què havia de seguir-se el plet, va armar a 400 homes a Terol i Alpuente i vi a Segorbe, expulsant als quatre sacerdots que l'administraven nomenats pel bisbe de València. De pas es va apoderar de Pina de Montalgrao, el Toro i Jérica, els senyors del qual li eren favorables. El dos de juny de 1284 Sr. Jaume de Jérica, fill natural del Rei Don Jaime i de Donya Teresa Gil de Vidaura, va fer testament, disposant com seus els termes de Jérica, el Toro, Pina i altres quinze llocs de la comarca. Després de la seua mort, el seu fill Jaume II de Jérica va governar els seus estats durant 37 anys. Sent Bisbe de Segorbe Fr. Sancho d´Ull va viatjar a Avignon per a pledejar a favor de la restitució a Segorbe de diverses esglésies que li havia arrabassat el bisbe de València. El Papa sentides totes dues parts va sentenciar que 10 esglésies de les comarques entre elles la del Toro, passaren a la jurisdicció del bisbe de Segorbe. Aquest problema no degué resoldre's del tot favorablement a Segorbe, ja que en 1455 un altre Papa, Innocenci VI, torna a posar sota la seua jurisdicció a altres esglésies entre elles el Toro. Jaume II de Jérica, va llegar en testament al seu fill Jaume III en 1321 els llocs pertanyents al Toro, confirmant-se així la seua adscripció definitiva a la jurisdicció de Jérica. Els conflictes generats entre el rei Pere IV d'Aragó i Don Pere de Jérica (besnet de Jaume I el Conqueridor), van obligar a aquest últim a atorgar una provisió en 1336. En ella es va ordenar la fortificació alçant murs i talaies que van millorar la dotació del castell del Toro, aconseguint una certa importància en repel·lir els atacs de les tropes de Pere IV a l'octubre del mateix any i en la guerra del rei d'Aragó i Pere de Castella anys després, entre 1356 i 1365. En 1366 els veïns del Toro i Pina es van presentar a Jérica a prestar fidelitat a Juan Alfons de Jérica. està situat sobre el turó que domina l'altiplà a 1040 m d'altitud, en posició essencialment defensiva. La població es va situar descendint cap al pla pel vessant de sotavent, on actualment s'assentisca la vila. Es troba en posició fronterera respecte al senyoriu cristià al qual va pertànyer el Toro. El castell respon al tipus montà de planta irregular amb església dins del seu recinte. A l'interior de la fortalesa cal destacar la seua torre quadrada que possiblement era la Major o de l'Homenatge, i segons Forcada Martí d'origen romà, distingint-se en ella dues cantonades reforçades de cadirat, que aconsegueixen un parell de cossos d'altura. El recinte alberga la primitiva església fortificada de Santa María que acollia a la població cristiana de la vila, existent ja des de mitjan segle XIII coneixent-se una butla que Alexandre IV va dirigir a Jaume I en 1258 on s'esmenta. Va ser adscrita a la diòcesi de Segorbe el 19 de maig de 1347, per una sentència papal en la qual es va comminar al bisbe valentino a la seua restitució conjuntament amb les esglésies de Jérica, Andilla, Chelva, Pina, etc. al Bisbe de Segorbe, romanent durant els cent anys pendent dels plets per la seua possessió. El temple d'una sola nau rectangular, amb limitades dimensions, manca de capella major, sent un exemple de l'anomenat per Elías Tormo "romànic terciari". Per les seues característiques es troba entre les esglésies de "reconquesta", com Sant Pere de Segorbe, la primitiva església d'Altura o Santa Águeda la Vella de Jérica. En el segle XIV i primer terç del XV va anar adquirint ornaments i riqueses, substituint la vella sostrada de fusta per voltes de creueria. En coincidir amb una de les èpoques de major brillantor de la vila, l'antiga església es va embellir amb un bon nombre de pintures segons es va descriure "com no les tenien ni la catedral de Segorbe ni la Cartoixa de Vall de Crist", sent rectoria fins almenys l'any 1534. Més tard es va consagrar com a ermita de San Miguel, patint destrosses i espoliacions en les guerres carlistes del segle XIX i en la civil de 1936. Hui es manté la seua estructura de 4 murs amb els seus corresponents contraforts de la seua original construcció, romanent un portal lateral com a entrada secundària. En els voltants de l'església va existir un cementeri, i es poden observar les restes de xicotets murs d'altres edificacions, a més d'una nevera. Existeixen restes pertanyents a la fortalesa dissipats per tota la localitat. Es conserven dues làpides funeràries de pedra amb inscripcions i una pila baptismal de pedra. Es troben a l'església parroquial actual, excepte una de les làpides que es troba encara a l'església del castell. (C.Pérez-Olagüe, extret principalment del text de Sánchez Lainez)
Fotos
Plànol
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.