Torre de San Vicente
- IGPCV
- 12.028-9999-000010
- Denominació
- Torre de San Vicente
- Altra denominació
- Torreón de San Vicente
- Municipi
- BENICÀSSIM
- Comarca
- LA PLANA ALTA
- Província
- Castelló
- Localització
- Avd. Ferrandis Salvador, 1
- Època
- S.XVI
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Renaixement
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives
Nicolau de Casalduch, cavaller i senyor de la Baronia de Sierra d'Engarcerán, va contractar amb Joan Nebot, obrer, la construcció de la Torre de Sant Vicent en l'olla de Benicàssim. El contracte va ser autoritzat el 17 d'abril de 1597, en escriptura notarial, atorgada davant el notari Marc Arrufat. El 8 de desembre de 1589 Donya Violante de Casalduch va atorgar carta de població en el Senyoriu de Montornés i Benicàssim a 10 pobladors. Poc després, el 9 de setembre de 1603, dona a poblar els llocs de Montornés i Benicàssim a 40 pobladors, en el seu major parteix agricultors de la zona. La torre figura en l'inventari d'armament i personal existent a les torres del districte de Castelló, de 1728, fet per mandat del Príncep de Campoflorido i en ell consta que estava proveïda de: "un canó de ferro de sis lliures de calibre amb el seu cureña de campanya, un atacador cullera, sacatrapos, dues cavesales, dos tascons de mires, dues espeques i dotze bales per al canó. Dos pasamuros, sinco mosquets, sinco flascons, sinco forquetes, dues botavanes, sent i quaranta boles de mosquet, pólvora quinze lliures, i entenimentada metxa, quatre vares i servien els soldats següents: Joseph Doménech, alcayde, Manuel Llopis i Pasqual Guiral, soldats de cavallo, Joseph Prats i Lois Rovira, soldats del carrer". Es troba al costat de la platja, des d'on s'albira la Torre Colomera d'Oropesa i la serra del Desert de la Palmes on es troba el castell de Montornés. De planta quadrada i porta de llinda oberta cap al costat de la muntanya. Posseeix dos matacanes cilíndrics en la façana que dona a la mar i un prismàtic sobre la porta, en la façana contrària. Els gruixuts carreus són grisos, mentre que la maçoneria de farciment està formada per pedres marrons, que li donen un aire molt característic. Ha sigut utilitzada com a caserna del Cos de Carabiners i després de la Guàrdia Civil. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.