Tornar

Castillo de Cervera

IGPCV
12.044-9999-000014
Denominació
Castillo de Cervera
Altra denominació
Castillo de Cervera de la Frontera
Municipi
CERVERA DEL MAESTRE
Comarca
EL BAIX MAESTRAT
Província
Castelló
Localització
Cerro en lo alto de la población
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
28/01/09
Data Publicació DOGV
02/06/09
Data Publicació BOP
07/02/09 Vore BOP
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
23/04/07
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
08/05/03
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0011042
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

El turó on s'assentisca el castell ha sigut ocupat des de temps immemorials; segons Milián Boix i Simó Castillo, en prospeccions arqueològiques realitzades es van descobrir extractes del Neolític, amb els fonaments d'un castre ibèric, el qual donaria pas a un castell construït en el segle XI. Amb anterioritat a la seua conquesta als musulmans, el castell va ser donat, per Ramón Berenguer IV, a l'Ordre de l'Hospital en 1157 i ho va ser novament, en 1171, per Alfons II i en 1208, per Pere II. Relata la Crònica o Llibre dels Fets del rei Don Jaume I, que havent-se entregat Peníscola, sense lluita, al setembre de 1233, es va rendir el Castell de Cervera als Hospitalaris poc temps després. El Maestre de l'Orde de Sant Joan, Hugo de Folcarquez, en 1235, va atorgar carta de població el 8 d'octubre de 1235 del terme de Cervera a pobladors cristians. Els musulmans aconseguirien habitar el raval del castell, confirmant-se per un document de 1237 que els voltants del castell els pertanyien encara, ja que els Hospitalaris concedeixen a un alfaquím, dos camps prop del castell, que limiten pertot arreu amb béns pertanyents a altres musulmans. Aquests van desaparéixer definitivament a causa de l'expulsió de 1248. La Carta de població del Castell i vila de Cervera, atorgada a cristians, pel nou Maestre Pere d'Alcalá, el 21 de març de 1250, ho fa suposar. Va passar en 1319 a l'Orde de Montesa, formant part de la Mesa Maestral, moment en què es van fer reformes al castell. Va ser cap de la bailía de Cervera. Cervera del Maestre es troba a la comarca del Baix Maestrazgo. El castell s'assentisca a la part alta d'un turó coronant la població a uns tres-cents setze metres d'altura, al costat de la rambla Cervera. El lloc és notable pel seu domine del territori i permet un còmode control del curs de la rambla Cervera, únic pas que les muntanyes deixen entre el pla de Sant Mateu i la mar. Aquest tram de rambla és l'últim que discorre encaixonat i sinuós entre el relleu prelitoral (amb altures entre 300 i 500 m.s.n.m) ja que un parell de quilòmetres més endavant comença a discórrer pràcticament en línia recta pel pla litoral, arribant a la mar a Benicarló. Les viles i llocs que s'adscrivien al castell i vila de Cervera eren els següents: Sant Mateu, Traiguera, La Jana amb Carrascal, Canet lo Roig, Càlig i Alí, Xert i els llogarets de Molinar i la Barcella, Rosell i Mes dels Estellesos. La descripció més antiga i única coneguda abans de la destrucció del castell es deu a Viciana qui ens descriu: El castell de Cervera és molt gran i espaiós i fort, amb moltes torres i defenses, i amb molts apossientos per al maestre. Està assentado en un cabeço alt, per Ponent té la penya tallada, i per Llevant té al peu la vila amb treszientas cases de vezinos. L'edifici del Castell i les obres d'aquell denoten la seua antiguitat que seria fet en els primers temps de la població d'Espanya. Té una Yglesia dins sota titule de Sant Juan, i tres bons algibes amb aigua pluvial. Aquest castell per ser sol a la comarca, va ser i és cabeça de la baylia i se li van donar i van aplicar tan grans i espaiosos termes.... La ruïna del castell arribaria probablement per la guerra de successió en prendre partit la població pel pretendent vençut. El castell és de tipus montà i planta poligonal irregular dispersa amb diversos recintes no concèntrics. S'accedeix a ell mitjançant una estreta sendera situada en el vessant sud, zona, al costat de la de llevant, on s'assentisca l'actual població i antic raval del castell. La porta d'entrada està orientada a Aquest, disposant-se en angle recte respecte al llenç del mur immediat, seguint la tradicional disposició que obliga l'assaltant, a presentar el costat dret al descobert. Conserva el seu cinturó de muralles, amb grans torres, destacant l'enorme torre rectangular que mira a l'oest i la llarguíssima cortina que mira a la població. El recinte va tindre avantmuralla en aquesta zona però ha desaparegut quasi per complet. Els murs tanquen una superfície d'uns 7.500 m². L'interior es troba abancalat. Al nord i llevant pot veure's una zona més elevada, on s'endevinen ruïnes de construccions més importants, com la torre del castell, les fàbriques del qual estan realitzades amb maçoneria disposada en opus spicatum, al costat d'ella se situa un cocó encegat per enderrocs i en la seua rodalia un curiós aljub de secció pentagonal. Uns sondatges arqueològics realitzats, van descobrir un seient amb braços i escambell als peus, llaurat en roca. Resta un altre aljub soterrat. És de planta rectangular de 2,9 x 8,4 m i es cobreix amb volta de canó la línia d'arrencades del qual se situa a 1,40 m d'altura. El sobreeixidor està a 2,5 m del sòl. Els murs i voltes són d'argamassa de calç. Durant els mesos d'abril i maig de 1985 es van desenvolupar treballs de neteja i obres de consolidació d'urgència a la Torre Nord. Per a això es va emplenar l'enorme forat existent en la seua base amb maçoneria de pedra de calcària local, senzillament escalabornada i quasi en sec en la seua cara externa, disposant de morter mixt de ciment i calç en el seu interior. També es va procedir a la neteja d'enderrocs i conductes de l'aljub enterrat. Aquestes obres van ser subvencionades per la Conselleria de Cultura. En els mesos de juny i juliol del 2000 es van dur a terme excavacions arqueològiques, a càrrec de la Conselleria de Cultura i Educació, realitzant-se tres sondejos arqueològics amb analítica de les restes arqueològiques recuperades, aixecament topogràfic del castell i informe tècnic i dossier topogràfic. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.