Torreón de Badum
- IGPCV
- 12.089-9999-000040
- Denominació
- Torreón de Badum
- Altra denominació
- Torre Almadum y La Torra
- Municipi
- PENÍSCOLA
- Comarca
- EL BAIX MAESTRAT
- Província
- Castelló
- Ubicació
- Cabo de Irta
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives - Torres vigies
Es troba a la part alta d'un penya-segat a sis quilòmetres de Torre Nova. S'arriba a ella des de la població pel camí del Pebret vorejant la costa. Aquesta torre és la més antiga del que caldria deduir de la llegenda escrita que figura en ella. Alfredo Ayza afirma que el seu nom, ALMADUM, és àrab i dona per descomptat que l'origen d'aquesta torre és musulmà, si bé en èpoques posteriors s'hagen produït restauracions en ella, com la que es descriu en la citada inscripció que figura a mitjana altura del seu parament exterior orientada a l'oest. Es tracta d'un panell compost per quatre peces de pedra arenisca, perfectament encaixades entre si, amb unes mesures aproximades de 1,00 x 0,70 metres. Malgrat la deterioració que per causa de l'erosió presenta la superfície de la pedra, la seua llaura denota una esplèndida execució. Segons Arturo Zaragozá es representa en ell un losange quadribarrat coronat (l'escut del regne) protegit per una àguila imperial bicèfala i coronada. La inscripció recorda la reconstrucció de la torre guaita en 1554, sent virrei de València el Duc de Maqueda. La llegenda del cartutx inferior, SEMBRA ALARMA I PROTEGEIX-ME, fa al·lusió a la missió de vigilància a la qual estava destinada la torre. La disposició del panell encastat en la paret de maçoneria denota que va ser incorporat després de la construcció de la torre; es va practicar en ella un nínxol rectangular en el qual va ser encaixat. Quant a la reconstrucció o reforma, hi ha la possibilitat de què es tractara, entre altres coses, de la col·locació de dues matacanes. Pel que respecta a la documentació escrita, en les Ordenances del Duc de Maqueda, les de Vespasino Gonzaga i en la Cartoteca de l'Exèrcit de 1785, es contenen esments directes a aquesta torre. És una torre de planta circular, de 5,75 metres de diàmetre en la base, i té el cos troncocònic amb un diàmetre de 5,25 metres en el punt més alt d'aquesta. El gruix de les parets és de 1,00 metres, en tant que els seus 11 metres d'altura li proporcionen una major esbeltez que la de la seua pròxima Torre Ebrí. Té un farcit interior fins a l'altura d'uns 6 metres, és a dir és massissa fins a aqueixa altura, i a partir d'ací alberga l'única habitació per als torreros. Es tracta d'una sala circular que té una sòlida porta de llinda situada cap a la meitat de l'altura de la torre. A la dreta de la porta hi ha un armari gran encastat en la paret i enfront del mateix es troba la llar i ximenera per al foc. El pis d'aquesta sala és de terra. La porta és robusta, de fusta folrada en la seua cara exterior amb amples tires de ferro; conserva en la seua part alta un forat per a poder observar la mar des de l'interior estant tancada aquesta porta. L'únic aspecte ornamental és el panell citat anteriorment. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.