Tornar

Recinto amurallado medieval y ampliación abaluartada del siglo XVII de Traiguera

IGPCV
12.121-9999-000003
Denominació
Recinto amurallado medieval y ampliación abaluartada del siglo XVII de Traiguera
Altra denominació
Murallas
Municipi
TRAIGUERA
Comarca
EL BAIX MAESTRAT
Província
Castelló
Localització
En la población
Ús primitiu
Defensiu
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Muralles
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
04/03/04
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0011155
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

Traiguera en el segle VI-I, a. C., era una xicoteta ciutat ibera de la Ilercavonia, d'on segons compte la llegenda va sorgir el mític Cabdill Mandomio, conegut més tard com el Viriato del Maestrazgo, dit així per haver reunit les tribus ilercavonas contra el general romà Escipió. Acabada la resistència, la vila es va integrar en el procés de romanització d'aquestes terres i va experimentar cert auge, a causa de la seua proximitat a la Via Augusta. Es conserva d'aquest període un Dionisio en bronze, restes de ceràmica i alguns jaciments sense explotar. En el segle XIII, Jaume I va conquistar aquestes terres dominades pels musulmans, passant a dependre primer de l'ordre dels Hospitalaris i després de la de Montesa (segle XIV). Les tres convocatòries a Corts del Regne de València (1411, 1421 i 1429) reflecteixen la importància de la vila, reforçada per l'enlairament econòmic del segle XVI, basat en l'agricultura i el comerç. La vila va participar en importants esdeveniments d'àmbit nacional: guerra de Successió (segle XVIII), contra la invasió francesa i en les tres guerres carlistes del segle XIX. A l'octubre de 1648, després de la presa de Tortosa pels francesos, el Baró Seebach assegurava al Comte d'Oropesa que 2000 homes del carrer i 1000 a cavall al comandament del Baró de Marssi s'havien preparat per a atacar Vinaròs. D'aquesta manera, Seebach organitzava la defensa de la frontera valenciana amb Catalunya, des de Sant Mateu, capital del Maestrazgo de l'Orde de Montesa. En 1649 s'esperava el colp i el virrei de València ordenava un proveïment urgent de totes les places del límit septentrional valencià. A proposta del Marqués de Leganés es van alçar fortificacions en les places de la frontera de València amb Catalunya des de Morella fins a Benicarló i Peníscola passant per Traiguera. La població de Traiguera es troba a la província de Castelló, a la comarca del Baix Maestrazgo. La vila està orientada cap al sud aprofitant el suau pendent del monticle on s'assentisca. Pel migdia, els carrers i places aprofiten la inclinació del terreny, tallat bruscament en el seu costat nord per un espolón on es conserven restes de llenços de muralla medieval i un portal que tanca el recinte emmurallat (segles XIII-XIV). Traiguera comptava amb un primer recinte emmurallat medieval. Es coneixen diferents ordres dels maestres de Montesa, Fr. Pedro de Thous i Fr. Berenguer March en 1371, 1374 i 1375 i Fr. Romeu de Corbera en 1411, on s'especificava l'interés per a reforçar les muralles i alçar els murs de la vila uns sis pams més i uns huit de gruix sobre els murs preexistents. Posteriorment a fi de conducta a la nova fortificació de la frontera del Regne de València amb Catalunya, a partir de 1640, el rei va sol·licitar a les viles i ciutats de tot el regne una contribució general per a sufragar un nou recinte emmurallat abaluartado per a Traiguera. Va ser a l'enginyer Isasi a qui se li va ordenar les tasques de fortificació d'aquesta vila. En l'arxiu de Simancas es troben plans d'aquesta fortificació. En un dels plans pot observar-se el traçat de la muralla medieval amb les seues huit torres. Dos d'elles flanquejant l'entrada en la part de ponent. Per a la nova fortalesa sol es van aprofitar dos trams del vell recinte emmurallat. La nova fortificació que pretenia construir-se era un infranquejable conjunt emmurallat amb un total de nou baluards, cinc d'ells en el polígon interior i quatre aïllats en l'exterior. Amb aparença d'estrela envoltaria completament la població de Traiguera. Del reconeixement de les restes conservades és que la traça inicial del capità Alexandre (1640) va ser modificada quasi completament seguint el parer del maestre de camp don Ventura de Tarragona i de l'enginyer Francisco d'Isasi. En una mica més d'un any es van alçar completament quatre bastions, els corresponents als costats nord i oriental de la fortalesa, aquells que, en cas d'invasió, primer rebrien l'ofensiva. La conservació del bastió nord-oriental permet deduir que la solució finalment es va decantar del costat del maestre de camp Tarragona, la delineació del qual d'aquest baluard en el pla es correspon amb les restes conservades. Es conserva restes de tots dos recintes emmurallats. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.