Tornar

Ciudad Amurallada Ibero Romana Moleta Dels Frares

IGPCV
12.061-9999-000022
Denominació
Ciudad Amurallada Ibero Romana Moleta Dels Frares
Municipi
FORCALL
Comarca
ELS PORTS
Província
Castelló
Localització
Moleta dels Frares
Direcció
Polígono 9, Parcela 10, 11, 12, 13
Època
Bronce, Ibérico, Romano
Ús primitiu
Urbanístic
Ús actual
Urbanístic
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Ciutats emmurallades
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Zona arqueològica
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
05/06/13
Data Publicació BOP
13/06/13 Vore BOP
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
16/11/12
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
21/01/98
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010180
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

La ciutat de Lesera, situada en la Moleta dels Frares, és la unica ciutat romana coneguda en territori de Castelló. El geògraf Ptolemeu cap a la meitat del segle I d. C. ja l'esmenta. Problablemente Lesera va ser privilegiada sota l'estatus jurídic de municipi en la segona meitat del mandat d'Augusto, entre el 10 i el 14 d. C. El final de la vida urbana en la Moleta pot situar-se cap a finals del segle. Situada a 985 metres d'altitud aprox. L'accés al jaciment es realitza pel costat aquest, remuntant el Barranc de la Menadella. L'entrada al jaciment s'efectua a través d'una porta que s'obri entre dos trams de muralla. Aquesta es conserva en diversos sectors del costat oriental del jaciment, amb una longitud aprox de 70 metres. La porta d'accés se situa en un carrer en arracada, que accedeix a una terrassa on es conserven diverses estructures. La part superior de la Moleta resulta accessible unicamente per l'extrem nord. La seua superfície conserva abundants restes de construccions i espais treballats en roca en els seus extrems encara que, en general, l'erosió i l'expolo els ha castigats durament. En aquesta part superior hi ha restes que podrien ser una cisterna. Enric Pla i Serra Ràfols continuen amb els treballs de recerca, aportant noves dades sobre aspectes constructius i de distribució espacial, així com sobre l'evolució de la ciutat. La construcció s'inicia amb l'aprofitament del terreny natural, rebaixant i regularitzant la roca. Els murs perimetrals que arranquen de l'éngulo sud utilitzen la pròpia roca com a sòcol i sembla ser que podien haver sigut tots de pedra, emprant la tècnica de la maçoneria ordinària careada. Despues es procediria al farciment de l'àrea de la casa amb una capa d'argila, que servia com a nivell de condicionament. Aquest paquet sedimentari es va documentar en el corredor d'entrada i en els recindo 1 i 2. Sobre ell s'eleven els murs de càrrega de la fase posterior, en la qual va procedir a l'ampliació del recinte 2 i a la construcció dels murs que delimietan els recintes 1 i 3. L'ampliació modificí considerablement l'espai intern de la casa, construint els murs que delimiten l'entrada al recinte 2 des del corredor on se situaria l'entrada principal a la casa. Aquest gran recinte tindria el paviment del sòl batolle, amb sòcol de pedra, sobre el qual s'alça la paret, ben arrebossada i decorada amb llistons de motlura de guix i pintura mural. La construcció dels recintes 1 i 3 es realitza directament sobre el nivell d'argiles i els seus murs estan realitzats amb un sòcol de pedres disposades per fileres horitzontals, amb una filera centrar que forma la clau de la tàpia. Aquests dos recintes corresponen a àrees domèstiques: en el recinte 1 apareix un banc corregut ja documentat per Enric Pla, i en el recinte 3 es documenten dos paviments que mostrarien almenys dos moments d'ocupació dins d'aquesta segona fase. Relacionada amb el primer paviment apareix una estructura de combustió. L'aparició de TSC A en aquest recinte fixaria el moment d'abandó de la casa cap a la primera meitat del segle II d. C. Des de l'any 2001, sota la direcció del professor Ferran Arasa, s'està treballant en el jaciment, continuant així les campanyes d'excavacions iniciades en el que es considera el jaciment mes important situat entre Tortosa i Sagunt. L'any 2008 els esforços s'han centrat en trobar el fòrum de la ciutat. Fins a 2004 es va excavar una casa romana (Domus del Triclinium) que es pot datar entre els segles I i III. En 2005 es van realitzar una sèrie de sondejos on possiblement podia trobar-se el fòrum. Un mur de formigó, de dos metres d'altura per un de gruix i 74 de longitud fa suposar als especialistes que sobre ell es troba el fòrum. Inicialment es va plantejar un sondeig de 2 x 5 metres. En la campanya de 2008 s'excava en la part nord del que, se suposa, podria ser el fòrum. També es busca el temple. Degué ser “una ciutat modesta, perquè no tenia grans edificis dedicats als espectacles”, segons apunta Ferran Arasa. Les excavacions han detectat com la ciutat ha sigut objecte de grans espolis històrics. Els arqueòlegs busquen els fonaments de les edificacions, ja que Lesera va ser ocupada durant dos mil·lennis. En la mateixa semblen restes d'època del bronze, d'època del ferro i d'època ibèrica.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.