Tornar

Torre de Doña Blanca

IGPCV
12.117-9999-000002
Denominació
Torre de Doña Blanca
Altra denominació
Torre del Marqués
Municipi
TORREBLANCA
Comarca
LA PLANA ALTA
Província
Castelló
Localització
Paraje Cerda
Època
S.XVI; S.XVII
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Torres defensives
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Declaración de entorno
Data Signatura Acte
05/06/08
Data Publicació DOGV
23/07/08 Vore DOGV
Data Publicació BOE
11/12/08
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación de entorno
Data Signatura Acte
02/11/07
Data Publicació DOGV
27/11/07 Vore DOGV
Data Publicació BOE
04/01/08
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
15/07/11
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
19/02/02
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010721
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

Es té referències històriques de José Ruiz de Lihori i Pardines, Baró d'Alcalhalí (1850-1920), en la seua col·lecció de contes i llegendes va publicar un cuentecillo titulat "El meu trésor" en el qual ens compta: " Donya Blanca era fembra principal d'Aragó, casada amb el cavaller valenciá En Chusep Isidro Ebri... I mannà fer una torre entre Torreblanca i la mar, fortalea que el mateix temps servia d'alberg i era defensa contra els corsaris, que llavors infestaven aquelles costos. I feta que fan la torre sén vingué a viure als seus dominis". Va ser propietat de Tomás Ebri, ciutadà, qui, en 1600, va mantindre plets contra el Consell de Torreblanca per raó de les pastures del lloc de Miravet. En el plet es constata que la propietat va ser anterior a la repoblació de Torreblanca de 1576. En 1679, el Consell de Rei de València, va rebre una demanda en nom de Donya Blanca Cardona i Ebri sobre drets de les propietats que aquesta posseïa en el terme de Torreblanca. La sentència va ser pronunciada en data 11 de juliol de 1679 a favor de la casa dels Cardona-Ebri, quedant perfectament amollonades les seues propietats de "La Torre" i "El Campás". Posteriorment va passar a ser propietat del descendent de Donya Blanca, Don Joseph Salvador de la Figuera, Marqués de Villores, i després als Selva Salvador. La propietat s'ha mantingut limitant, d'una part, amb la muntanya, La Serra, i d'una altra, amb el camí de les Marjals. En el seu moment es va partionar la possessió amb la propietat comunal per l'assagador dels Mollons. Hui la propietat es troba barrada, juntament amb un conjunt d'edificis d'una planta, vinculats a la propietat, entre els quals es troba una capella, i envoltada de camps cultivats. Es tracta d'una gran torre de planta quadrada i quatre plantes. Posseeix una garita redona a la seua cantonada nord-oest i un matacán sobre la porta d'entrada, a l'altura del tercer pis. La porta és d'arc de pedra de mig punt i sobre aquesta façana es troben també quatre finestres rectangulars recercadas en pedra. En la façana oposada també s'aprecia l'existència de diverses finestres de la mateixa proporció. La torre posseeix merlets en les quatre façanes. És de maçoneria, oculta sota un revoque. Destaca a la torre la interessant mostra de forja de ferro. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.