Torre de Doña Blanca
- IGPCV
- 12.117-9999-000002
- Denominació
- Torre de Doña Blanca
- Altra denominació
- Torre del Marqués
- Municipi
- TORREBLANCA
- Comarca
- LA PLANA ALTA
- Província
- Castelló
- Localització
- Paraje Cerda
- Època
- S.XVI; S.XVII
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives
Es té referències històriques de José Ruiz de Lihori i Pardines, Baró d'Alcalhalí (1850-1920), en la seua col·lecció de contes i llegendes va publicar un cuentecillo titulat "El meu trésor" en el qual ens compta: " Donya Blanca era fembra principal d'Aragó, casada amb el cavaller valenciá En Chusep Isidro Ebri... I mannà fer una torre entre Torreblanca i la mar, fortalea que el mateix temps servia d'alberg i era defensa contra els corsaris, que llavors infestaven aquelles costos. I feta que fan la torre sén vingué a viure als seus dominis". Va ser propietat de Tomás Ebri, ciutadà, qui, en 1600, va mantindre plets contra el Consell de Torreblanca per raó de les pastures del lloc de Miravet. En el plet es constata que la propietat va ser anterior a la repoblació de Torreblanca de 1576. En 1679, el Consell de Rei de València, va rebre una demanda en nom de Donya Blanca Cardona i Ebri sobre drets de les propietats que aquesta posseïa en el terme de Torreblanca. La sentència va ser pronunciada en data 11 de juliol de 1679 a favor de la casa dels Cardona-Ebri, quedant perfectament amollonades les seues propietats de "La Torre" i "El Campás". Posteriorment va passar a ser propietat del descendent de Donya Blanca, Don Joseph Salvador de la Figuera, Marqués de Villores, i després als Selva Salvador. La propietat s'ha mantingut limitant, d'una part, amb la muntanya, La Serra, i d'una altra, amb el camí de les Marjals. En el seu moment es va partionar la possessió amb la propietat comunal per l'assagador dels Mollons. Hui la propietat es troba barrada, juntament amb un conjunt d'edificis d'una planta, vinculats a la propietat, entre els quals es troba una capella, i envoltada de camps cultivats. Es tracta d'una gran torre de planta quadrada i quatre plantes. Posseeix una garita redona a la seua cantonada nord-oest i un matacán sobre la porta d'entrada, a l'altura del tercer pis. La porta és d'arc de pedra de mig punt i sobre aquesta façana es troben també quatre finestres rectangulars recercadas en pedra. En la façana oposada també s'aprecia l'existència de diverses finestres de la mateixa proporció. La torre posseeix merlets en les quatre façanes. És de maçoneria, oculta sota un revoque. Destaca a la torre la interessant mostra de forja de ferro. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.