Iglesia Parroquial de la Asunción de María

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC singular GVA

Data Signatura Acte

03/12/04

Data Publicació DOGV

13/12/04 Vore DOGV

Data Publicació BOE

17/02/05

Tipus de Protecció

Incoación BIC singular GVA

Data Signatura Acte

28/01/04

Data Publicació DOGV

09/02/04 Vore DOGV

Data Publicació BOE

17/02/04

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno

Data Signatura Acte

03/12/04

Data Publicació DOGV

13/12/04 Vore DOGV

Data Publicació BOE

17/02/05

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno

Data Signatura Acte

28/01/04

Data Publicació DOGV

09/02/04 Vore DOGV

Data Publicació BOE

17/02/04

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

11/05/05

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0011171

La població de Vallibona està situada en el profund solc pel qual discorre el riu Servol a la comarca dels Ports, al nord de Castelló. Està assentada en un vessant orientat a sud-est, en un meandre del riu. A la seua esquena s'alcen grans muralles rocoses que la protegeixen dels vents del nord. En la part més alta, envoltada per l'atapeït caseriu es localitza l'Església Parroquial. Aquesta església posseeix un extraordinari interés, per ser un exemple excel·lent de temple dels anomenats "De Reconquesta", amb arcs diafragma de traçat apuntat i coberta de teula a dues aigües. Disposa a més d'una sostrada mudèjar d'una excel·lent factura i única en la seua significativa decoració policroma. De gran qualitat i bellesa és també el revestiment barroc que emmascara la seua arquitectura original. La notícia més antiga coneguda sobre la parròquia de Vallibona és la referència als pagaments del delme de la croada en 1279 i 1280. La quantia d'aquests és similar a llogarets de major importància com Catí, Portell o Villafranca. El fet que van fer els pagaments a través de la parròquia fa pensar que ja existia l'edifici que donava recer a aquesta institució. L'església és d'una sola nau, rectangular, amb capelles laterals disposades entre contraforts. Consta de sis trams, dels quals alguns són trapezoidals, que van adaptant el rectangle inicial a les corbes de nivell del terreny. Les longituds dels trams són diferents. Oscil·len entre els 2,50 i 3,50 metres. El tram dels peus és de major profunditat, 5,90 metres, la qual cosa permet allotjar un cor de certa amplitud. Al voltant de la nau es disposen diverses construccions dependents de la parròquia: després de la crugia que allotja el presbiteri se situa la sagristia i sobre aquesta una golfa magatzem. Al costat de l'evangeli, al costat de la capçalera, s'afig la capella de la Comunió, que és de planta rectangular i es cobreix amb una volta de canó paredada. En el mateix costat, als peus, està situada la torre campanar. Aquesta és de planta quadrada i consta de dos cossos. El primer és de maçoneria i en el seu interior es desenvolupa l'escala d'accés. El segon allotja les campanes, és de planta huitavda i està construït amb rajola. La torre es remata amb un capitell, de planta octogonal de teula. El campanar, en el seu conjunt, té un fort sabor mudèjar. Recorda a les construccions aragoneses d'aquest estil dels segles XVII i XVIII. Als peus de l'església, al costat de la torre, se situa la casa abadia. Finalment en el mur façana orientat a sud s'afig un porxo que protegeix l'entrada lateral i cobreix el callizo que envolta l'església per aqueix costat. El porxo té una coberta llenyosa, s'accedeix a ell a través de dos arcs apuntats situats en els extrems del rafal. Tres arcs del mateix traçat, es disposen en el mur sud del mateix La nau es cobreix amb una volta de canó amb lunetas. El tram dels peus amb una cúpula oval rebaixada que es recolza en l'arc fajón de la nau i en petxines disposades en la testera dels peus. La cúpula es tanca amb una gran clau de fusta tallada i orada. Les capelles es cobreixen amb voltes de canó excepte la quarta del costat de l'epístola que el fa amb una cúpula sobre petxines. Totes les voltes són paredades i estan decorades amb potents esgrafiats, amb motius vegetals en la seua major part, de gran efecte. L'òrgan, datat en 1791, està situat sobre la capella del segon tram del costat de l'epístola. L'església té dos accessos. L'entrada situada als peus està formada per un arc rebaixat i motlurat que és de l'art dels segles XV o XVI. L'entrada lateral és més antiga ja que conserva una portada de tradició romànica. Està situada en el tercer tram del costat de l'epístola. Queda protegida pel porxo i es forma mitjançant un gran arc de pedra dovelado que es tendeix des d'impostes motlurades i queda rematat per un cordó de similar molduración. L'arc ha sigut escairat i repicat. A l'exterior, en el tram de la capçalera, es veu una finestra gòtica encegada que conserva restes de mainell i de la traceria. La sostrada medieval Sobre les voltes paredades, pot veure's, descansant en arcs diafragma de pedra, de traçat apuntat i 11,40 m de llum, la sostrada medieval. Aquesta disposa de dos vessants. Es conserva intacte el faldó corresponent al costat de l'epístola. El faldó corresponent al costat de l'evangeli i l'artesa van ser desmuntats, al començament del segle XX, a fi de formar una nova coberta de major altura i amplitud que acull a l'afegida capella de la Comunió. El viguerío i la tablazón procedeixen en gran part de la sostrada desmuntada. Aquest fet permet observar la forma i dimensions de les diferents peces que formen la coberta, la qual cosa ajuda a la reconstrucció gràfica d'aquesta. No queda res de la sostrada del tram dels peus excepte uns canecillos de fusta sobre l'arc. Són doncs, cinc els trams de sostrada conservats. La sostrada és de fusta de pi policroma. La pintura, que conserva un viu colorit, està aplicada sobre una base al tremp. Els colors predominants són el roig, el verd i el groc. Degué pintar-se en taller i armar-se posteriorment, ja que algunes peces desaparellades mostren com van ser retallades, una vegada pintades, per a situar-les en el seu lloc. Estructuralment es compon de set peces diferents, cadascuna de les quals porta un tipus de decoració específica. Independentment d'aquestes peces es troba l'artesa central. Les peces descrites, de baix a dalt, són les següents: 1- Canecillos. Serveixen de suport a les bigues i per a escurçar la llum dels trams. Són tots ells dels anomenats de proa. Estan tallats en una escuadría de 13 x 13 cm., volen 39 cm. En ells hi ha pintades grotescos caps humans allotjades entre rínxols. 2- Sabatilles. Les bigues descansen sobre els canecillos per mitjà d'aquesta peça. Tenen el perfil bisellat i estan decorades amb dents de serra. 3- Jàsseres o Bigues. Són de secció trapezoidal. La base és de 13 cm i les altures de 19 cm i 24 cm. La longitud és variable, la mitjana és de 3,40 m. Estan decorades amb dues bandes horitzontals de color roig, sobre elles es munten cartel·les amb escuts heràldics. Aquests es disposen en número de tres per obertura i cara, estan emmarcats en lacería i destaquen sobre un fons de motius vegetals. De moment, donada la dificultat d'accés a la coberta només s'han localitzat 17 escuts diferents entre ells el de la població i el real d'Aragó. Altres escuts podrien identificar-se amb el de la ciutat de Morella o famílies de la mateixa ciutat (Punter, Aguiló). 4- Travessers. Descansen transversalment sobre bigues. Tenen una secció de 7 x 8,5 cm, porten acanaladuras per a allotjar les paredes, és l'única peça de la sostrada que manca de decoració. 5- Paredes. Oculten la trobada entre els travessers i les bigues. Són fines tablillas la longitud de les quals depén de la separació dels travessers. Porten una decoració extremadament diversa: franges, letroides musulmans, flora estilitzada, animals i figures humanes. 6- Tapajuntes. Són llistons de perfil trapezoidal. Se situen sobre els travessers ocultant la trobada de les taules entre si i amb la resta de les peces. El perfil bisellat fan que es formen xicotets artesones successius. Estan decorats amb botons de flor i dents de serra. 7- Taules. Tanquen la sostrada i sobre elles descansa una gruixuda capa de morter pobre i la teula. Tenen aproximadament dos metres de longitud i porten solament pintat l'espai que queda visible des de baix. Són les peces de major riquesa decorativa. Les situades en el faldó intacte estan decorades amb estreles i temes vegetals emmarcades per lacería. La dimensió de la zona pintada de la taula és variable segons el tram. Les taules de major interés es troben desaparellades, fora de la seua situació original. Han de procedir de l'artesa central ja que la seua dimensió no correspon amb la dels faldons. Algunes adopten forma d'alfardó. Entre els temes decoratius hi ha un cavaller amb escut. L'escut ostenta la figura d'una mitja lluna (escut que també es troba en les cartel·les de les bigues), una dona nua (Eva), escenes cortesanes, animals amb cap humà, entrellaçats i inscripcions cúfiques. En el conjunt pictòric de la sostrada s'evidencia diversitat de tradicions culturals. Els entrellaçats, el tractament de temes vegetals i les inscripcions cúfiques són de clara procedència mudèjar. Les escenes cortesanes, el cavaller de la mitja lluna o Eva poden adscriure's al gòtic lineal. Malgrat la diversitat de temes i estils la sostrada sembla haver-se construït d'una sola obstinació. L'organització estructural és idèntica en tots els trams i els cans des d'on es tendeixen les bigues que són les primeres peces col·locades, són iguals en tota la sostrada. (C.Pérez-Olagüe. Basat principalment en l'article d'Arturo Zaragozá L'església de Vallibona i les sostrades d'esglésies d'arcs i armadura valencianes en Butlletí d'Amics de Morella i la seua comarca. Any XII, 1990-1991)

Fotos

Plànol