Castillo de La Vilavella
- IGPCV
- 12.136-9999-000003
- Denominació
- Castillo de La Vilavella
- Altra denominació
- Castillo de Nules (llamado así por llamarse La Vilavella en tiempos anteriore Nules)
- Municipi
- VILAVELLA (LA)
- Comarca
- LA PLANA BAIXA
- Província
- Castelló
- Localització
- Camí de les Coves
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
La Vilavella o la Vilavella és la Noulas citada en els itineraris de les vies romanes. És en el llibre dels Fets de Jaume I on apareix una de les primeres referències documentals sobre Nules (l'actual La Vilavella). L'any 1233 després de la conquesta de Borriana, el rei va donar protecció als sarraïns expulsats d'aquesta ciutat, perquè fossen sauls e segurs tro a Nul.els. El primer esment del castell de Nules es troba també en l'esmentat llibre, en relatar la seua capitulació. El succés es va produir en Quaresma del 1238, quan després de prendre possessió del castell d'Almenara, Jaume I rebrà missatge dels d´Uxó e de Nubles, e de Castro que volien pactar la rendició de les fortaleses. Les negociacions es van efectuar en un camp de figueres situat prop d'una torre la qual havia nom Mencofa en temps de sarraïns: Tretze anys més tard, el 16 de setembre de 1251, el rei, estant en Tamarit de Llitera, va donar a Guillem de Moncada el castell i la vila de Nules, segons el costum de Barcelona. De Guillem, el castell va passar al seu fill Guillem Ramón i d'aquest al seu fill Ramón. En temps de Guillem Ramón de Moncada residien al castell almenys deu homes, encarregats de la neteja i manteniment de la fortalesa. El 18 de novembre de 1314 el rei va donar autorització a Ramón de Moncada per a vendre la ciutat, el castell i el terme de Nules al noble Gilabert de Centelles. El 8 d'octubre de 1316, Gilabert prestava homenatge davant del rei com a senyor del castell. Dos dies més tard Jaume II autoritzava aquest noble, casat amb Blanca de Moncada, filla de Ramón, a recuperar totes les possessions i drets dels llocs situats en el terme del castell, que havien sigut venuts pels Moncada sense el preceptiu permís real. En la segona meitat del segle XIII van ser fundades, dins del terme del castell, la vila de Moncofar i la població de Nules, continuant l'antiga vila com la població més important. El castell va ser el punt de referència per a designar el territori on s'assentaven les quatre poblacions que configuraven la baronia: La Vilavella, Moncofa, Sa Pobla de Nules i Mascarell. Així l'any 1321 el rei Jaume II, ordena a Guillem Ros que torne a exercir el càrrec de ball del castell. I el 4 de març de 1325 el rei va manar als executors del testament de Gilabert de Centelles, que repararen el castell, perquè la vídua de Gilabert i el seu fill Gilabertó pogueren habitar allí. A més de les estades on habitaven els senyors consta que el castell posseïa una capella dedicada a Santa María i Sant Jaume. L'any 1364 el castell va ser arrasat per Pere el Cruel. En el testament de Gilabert de Centelles II protocolitzat a València el 14 de novembre de 1365 s'esmenta que la capella del castell està quasi tota derruïda, destructa i cremada. En el mateix testament Gilabert deixa 8.000 sous per a reconstruir la capella a la torre Grossa, així com deu mil per a la compra d'ornaments. L'any 1374 el rei va autoritzar a Pere de Centelles a imposar, per cinc anys més, impostos sobre el vi, carn i altres mercaderies a les poblacions de Xilxes i Nules per a continuar fortificant les muralles de Nules. Al llarg del segle XV es va instal·lar a la torre central, probablement la torre Grossa esmentada en el testament de Gilabert de Centelles II, un interessant paviment d'Alfardons i manisetes, decorats amb l'escut dels Centelles i les llegendes Cent dol.lors a un plaer i Comtes vells, baralla nova. En el 1481 el castell consta com a inhabitat i amb les portes obertes. El castell s'assentisca sobre un monticle de 148 metres d'altitud, conformat per estructures calcàries pertanyents al Muschelkalk. Ocupa una estratègica posició sobre la Plana, circumstància que juntament amb l'existència d'abundant aigua, ha propiciat l'ocupació continua des del neolític. Es desconeix la data de construcció de la fortalesa àrab. A partir de fragments ceràmics d'època califal conservats en el Museu d'Història de Nules i de monedes àrabs (algunes d'elles corresponents a Abderraman I, 731-788), es pot aventurar el segle IX com a probable data d'aixecament del recinte primitiu. El castell va estar dotat de set torres donant la volta a la seua muralla perimetral. En l'època dels Taifes i més tard sota la denominació cristiana, li van ser afegides altres construccions, conservant la construcció califal. El castell va ser una fortificació concebuda, no com a residència, sinó com a refugi dels habitants de la població, situada als seus peus. Encara que posteriorment es va habilitar com a residència senyorial com s'esmenta anteriorment. Queden restes d'un interessant paviment d'Alfardons i manisetes, decorats amb l'escut dels Centelles i les llegendes Cent dol.lors a un plaer i Comtes vells, baralla nova del segle XV que van ser col·locats a la torre central. Les restes del primitiu paviment califal i algunes monedes musulmanes es troben depositats en el Museu d'Història de Nules. Les restes de paviments del segle XV, es custodien en diversos museus de la província de Castelló, entre els quals es troben el Museu de Belles arts de Castelló, el d'Onda, el de La Vilavella, l'etnogràfic de Vila-real i l'arqueològic de Borriana, i en dues col·leccions particulars. En la dècada dels anys vint del segle XIX es va trobar un tesorillo que va ser venut i amb el seu import una família va comprar una casa al poble. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.