Torre Enroig o Comaro
El terme de Xert conserva restes d'un important poblat de l'Edat del Bronze, la cèlebre Mola Murada, amb recinte fortificat i restes d'habitacions en el seu interior. El poble, d'origen musulmà, va ser reconquerit en 1233 i es trobava dins de la jurisdicció del castell de Cervera. Se li va concedir carta de poblament en 1235. Va pertànyer a l'Orde del Temple, i posteriorment, en 1319, a l'Orde de Montesa fins al segle XIX i la fi dels senyorius. En el terme es van lliurar importants fets d'armes durant les Guerres Carlistes, destacant el que va tindre lloc l'any 1836. La Torre es troba a la part alta d'un pujol situat en un meandre en el marge dret de la rambla Cervera que discorre al nord d'aquest i pròxima a l'assagador de la Font de l'Aguiló, que condueix al nucli urbà d'Anroig, situat a pocs metres de la torre. En un paratge d'olivars i ametlers i envoltada pel seu costat nord d'una frondosa pineda. Té un contacte visual amb la pròxima Torre del Molinar. És una torre de planta rectangular de 5,55 m en les seues cares Nord i Sud i 5,20 m en els seus cares Est i oest. Els seus murs són de maçoneria amb sillarejos en els angles. Degué tindre almenys tres pisos. La coberta probablement seria a un vessant que dona a la seua façana sud. En la planta baixa, que dona a l'est, s'obri la porta d'accés amb arc de mig punt adovellat d'accés. Destaquen dues finestres de llinda una en el seu cara nord de major grandària i una altra en el seu costat sud d'inferior grandària, probablement obertes amb posterioritat i espitlleres en les altres dues façanes. S'observen al costat de la torre restes de murs associats construïts en general amb pedra en sec. (C. Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.