Tornar

Castillo - Palacio de los Milán de Aragón

IGPCV
46.006-9999-000003
Denominació
Castillo - Palacio de los Milán de Aragón
Altra denominació
Palacio del Marqués de Albaida
Municipi
ALBAIDA
Comarca
LA VALL D'ALBAIDA
Província
València
Localització
Plaza Mayor
Època
S.XV; S.XVI; S.XVII
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Barroc
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Edificis agrícoles o residencialss fortificats
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
31/07/06
Data Publicació DOGV
27/11/06
Data Publicació BOP
05/09/06 Vore BOP
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
25/07/05
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
06/06/01
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010645
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

Albaida es troba situada en la línia divisòria de les províncies de València i Alacant, entre el riu Clariano i la Serra d'Agullent. Va ser reconquerida pel rei Sr. Jaume I qui la va poblar de cristians l'any 1248. Es van distribuir les terres entre 90 colones. Pere I va donar en feu amb el castell i les alqueries a Conrado Llança en 1279, a qui, més tard li van ser confiscades. Jaume II la va concedir a l'almirall Berenguer de Vilaragut els hereus del qual li van succeir fins a 1406. En 1471va pertànyer al cardenal Lluís de Milà. En 1477 va casar Sr. Jaume de Milà amb Donya Leonor d'Aragó, filla d'Alonso d'Aragó, germà natural del rei Sr. Fernando el Catòlic, i en raó d'aquest matrimoni va adquirir la vila per donació del seu pare, segons l'historiador Escolano. El rei Sr. Joan II pel mes de maig del citat any, en els capítols matrimonials, li va concedir el títol de Conde d'Albaida. En 1520 Albaida es va sumar a les Germanies. El rei Sr. Felip III, en 1604, ho va elevar a Marquesat. Componien aquest Marquesat no sols la vila d'Albaida sinó també els pobles d'Atzeneta del Maestrat, Alforj, Benissoda i Bufalit. Anys més tard, a causa dels excessius impostos cobrats pel marqués, es va produir un aixecament de llauradors, durament reprimit pel virrei. Durant la guerra la Independència, el convent de Santa Ana va ser un dels focus on es van organitzar partides d'homes armats per a fer front a l'invasor, sota el comandament de la junta de València. Des de 1906 és considerada ciutat. El palau va ser alçat al costat de les torres i l'antiga muralla que embolicava l'antic nucli urbà d'Albaida. L'edificació construïda a la fi del segle XV tenia ja l'aparença de residència nobiliària i se centrava al voltant de la torre de ponent, al costat de l'accés principal del recinte emmurallat. L'obra de construcció d'aquesta primera fase es poden datar entre 1471 i 1477. La façana que dona a la plaça Major no va ser en origen la façana principal, sinó simplement la façana lateral meridional, ja que la principal quedaria a l'interior del pati d'armes. Posteriorment a la fi del segle XVI i principis del segle XVII, per motius d'espai es derroca l'església vella, i s'alça la nova. Per a això es derrueix part del palau i algunes cases, desapareixent el pati d'armes. Es forma així l'hort del palau i s'àmplia el mateix longitudinalment per a substituir la part demolida. L'evolució posterior de les obres i especialment l'obertura de l'arc del segle XVIII, van transformar la construcció volcandola cap al poble i recaient hui l'entrada principal a la plaça Major. Aquesta façana és el resultat de la suma de diferents reformes de diferents períodes. L'arc de major llum, de mig punt, realitzat amb carreus, rajola, voltat i arrebossat posteriorment, va ser construït en el segle XVIII, per decisió expressa de la Vila, tal com consta en el llibre d'acords de la vila d'Albaida de l'any 1761. L'objecte de l'obertura de l'arc i passatge que travessen l'edifici, va ser el de comunicar el poble amb l'església situat a l'altre costat d'aquest. El segon arc, el qual condueix directament al vestíbul del palau, és el de més recent obertura, i es pot datar a la fi del segle XIX, quan el palau havia deixat de pertànyer als marquesos. El palau rep il·luminació directa a través de moltes finestres i balcons que s'han anat obrint al llarg del temps i mostren les diferents altures de l'edifici. El palau conserva tres escuts senyorials tallats en pedra situats en l'exterior: el més antic data del segle XV, situat sota el balcó de la torre de ponent. Es tracta de les armes dels Milà. L'altre és el de la part acabada en el segle XVII, i conté les armes de Cristóbal II ( les dels Milà, més les d'Aragó-Navarra, Castella Lleó, L'Orde de Montesa, etc.... ). L'escut que apareix en les pintures del saló del tron és molt semblant a aquest, amb l'excepció que també compta amb les armes dels Mercader. El tercer blasó aquesta situat al pati d'armes, el qual conté multitud d'armes. Sembla d'influència anglesa per l'excessiva compartimentació de l'escut i ornamentació externa a base de lleons tenentes. Podria respondre a un viatge que els marquesos van realitzar a mitjan segle XIX a Gran Bretanya. Existeix un altre escut de la família Milà a la porta lateral de l'església pertanyent a Cristóbal II. Des de 1994 es venen desenvolupant treballs de consolidació i restauració en el palau, sent els últims de consolidació de la torre de ponent que després de l'incendi, que va patir al desembre de 1986, el teatre existent en la ultima planta d'aquesta part de l'edifici i abans que s'iniciaren les obres d'emergència consistents en la consolidació de la coberta, en el Nadal de 1987, es va esfondrar. Des de 1998 s'estan realitzant obres de consolidació i restauració en l'edifici. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.