Castillo de Palma
El pacte entre l'alcaide del Castell de Bairen i Jaume I, en 1239, va determinar la rendició dels castells del seu entorn. Entre ells, del Castell de Palma, que passaria a formar part de les possessions reals, així com les alqueries de Palma, Ador i Navessa depenien d'aquest "hisn" andalusí. El castell de Palma seria utilitzat com a moneda de canvi i aval de deutes reals, així mateix, la seua propietat experimentaria nombrosos canvis. En 1258, per concessió real, el cavaller Artal de Foces, qui juntament amb Llop de Vailló i García Ortiz havia conquistat Ontinyent, posseïa els castells de Bèlgida, Carbonera, Palma, Va esborrar, Vilella, Montitxelvo i el de Rugat, a més de la fortificació del cim de Benicadell. Al febrer de 1277, el rei Pere III va concedir el castell i el terme de Palma a Joan de Próxita, sicilià, el llinatge del qual mantindria el senyoriu durant més de dos segles. En 1460, el cavaller valencià Tolsá adquireix el feu dels Próxita. Per matrimoni pansa a la família Moncada, ostentaria el senyoriu de Palma. El castell de Palma es troba a l'est del nucli urbà, a la part alta d'una elevació a 233 metres sobre el nivell de la mar. El seu emplaçament assegura un ampli control visual; condició determinant per a la ubicació d'un "hisn" andalusí i un castell cristià. Des del castell s'albira al nord, les serres de Falconera i Marxuquera, així com la planícia on se situa el monestir de Sant Jerònim de Cotalba, al sud els castells de Vilallonga i del Rebollet, a l'oest els castells de Borró i Vilella. El millor accés al castell és des d'Ador, pel camí de la Pedrera, que condueix fins a la pedrera d'extracció d'argiles existent en el vessant de la muntanya on s'alça. L'accés més fàcil és per la part sud. La vegetació que cobreix la muntanya on se situa canvia segons l'orientació. En la solana, parcialment coberta amb terrasses de cultiu, la vegetació és densa i de matoll baix. Els cultius d'aquest vessant són l'olivera, l'ametler i la garrofera. En l'ombria la vegetació és més variada, encara que predomina una densa pineda. El castell de Palma es troba sobre un assentament iber tardà, el qual seria ocupat amb posterioritat pels romans, havent-se trobat en aquest, ceràmica i altres objectes que el testifiquen. Consta de dos recintes fortificats de forma rectangular. El recinte exterior ocupa una superfície de 1438 metres quadrats. La muralla és de fàbrica de tapial. Els diversos fragments documentats presenten gruixos diferents, que oscil·len entre 0,60 i 1,25 metres. En la muralla septentrional, el mòdul de tapial és bastant homogeni, amb una distància entre línies d'agulla de 0,90 metres. En el seu interior no es detecta cap estructura. El recinte superior està situat en l'angle nord-est de l'albacar i tanca una superfície de 592 metres quadrats. En la part septentrional, el llenç es troba reforçat per dues torres: una de planta circular, amb fàbrica de maçoneria, en mal estat de conservació i una altra construïda amb tècnica de tapial. L'únic accés a l'interior d'aquest recinte es troba a l'interior de la torre rectangular. Entre les torre existeixen vestigis d'un aljub de planta rectangular (4 x 8,50 metres) i construït en tapial. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.