Castillo
- IGPCV
- 46.026-9999-000001
- Denominació
- Castillo
- Municipi
- ALFARB
- Comarca
- LA RIBERA ALTA
- Província
- València
- Localització
- En el centro de la población
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura islàmica
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
El castell d'Alfarp es troba en el centre de la població d'aquest nom, a la comarca de la Ribera Alta. Es tracta d'una torre quadrada i unes dependències que l'emboliquen a l'interior d'una poma, conformada per habitatges, entre dos de les quals es localitza. En la seua base es troben diverses làpides d'origen romà. Els seus murs són d'època àrab. L'antic lloc d'Alfarp va ser donat per Don Jaume I el 7 de juliol de l'any 1238, tres mesos abans de la rendició de València, a Pere de Montagut. La família va posseir el Senyoriu, segons privilegi atorgat pel rei Don Alfons II de València a 23 de desembre de 1330, pel qual consta, que trobant-se aquest monarca a València, va donar amb aquesta data a Pere de Montagut i als seus per sempre la meitat de les calonias, o penes pecuniàries que procediren de la jurisdicció civil, o criminal en els seus llocs de Carlet, Benimodo, Magaler, Xenguer, Alcudia, Alharb, i Recelán; i que també li va donar el coneixement i càstig de tots els crims que es cometeren en aquests pobles, a excepció d'aquells en què hi haguera lloc a la pena de mort natural o civil i de mutilació de membre. En el mateix dia en què el Rei Don Alfons II va atorgar a Pere de Montagut la referida gràcia, va concedir també als veïns del lloc d'Alfarp, i a tots els seus béns i mercaderies, franquesa de peatge, mig peatge, pedatico, portage, pes, mesura, passatge, usage, i de qualsevol un altre impost, i costum nou o vell, posada i posar per tots els seus dominis, per mar, terra i aigua dolça. Es conserva aquest privilegi en el foli 169 del Llibre Gran de les Franqueses de la Ciutat i Reyno de València; i en ell es llig també que le Rei Don Alfons II de València ho va expedir en atenció al gran mèrit que Don Pere de Montagut Senyor del lloc d'Alharb havia contret renunciant als Furs d'Aragó. En ell consta que vivia Donya Tota Euneti, mare de Don Pere de Montagut, la qual per dret de viduïtat posseïa el lloc d'Alharb i cobrava les seues rendes. El rei Don Alfons II encara que havia donat a Pere de Montagut les penes pecunarias i el coneixement de certs crims en el lloc d'Alfarp, s'havia reservat el mer imperi i la jurisdicció suprema; tot això va alienar el Rei Don Pere II de València, segons consta en el Privilegi que existeix en el foli 178 del llibre 4t del Real Patrimoni. Consta en ell que el Rei Don Pere II de València, trobant-se a Alzira a 14 de gener de 1358, en presència dels nobles Bernardo de Cabrera, Pedro de Lluna, Giliberto de Centelles, Matheo Mercer i Francisco de Perellós, Cavallers, va vendre a Pere de Centelles i als seus hereus i successors el nero i mixt imperi i tota la jurisdicció alta i baixa i l'exercici d'ella, i qualsevol un altre dret que li pertanyia, o podia pertànyer-li en el lloc d'Alfarb i en el seu termes, situats en els termes i jutjat de la vila d'Alzira i en els habitants del referit lloc i termes, pel preu de cinc mil sous Barcelonins, però amb Carta de gràcia. Va autoritzar aquesta escriptura de venda Ferrer Gilabert en la vila d'Alzira. El Rei Don Joan I de València lluny de procurar que es llevara la Carta de Gràcia que el Rei Don Pere II havia venut a Pere de Centelles el mer imperi i la Jurisdicció suprema del Lloc d'Alfarb, es va convindre amb Eymerique de Centelles, i per haver afegit aquest tres mil sous Barcelonins al preu que havia pagat Pedro Centelles, li la va traspassar, atorgant per a aquest efecte la corresponent escriptura a Saragossa a 8 d'abril de 1391. Posteriorment Don Joan I de València no es va penedir amb el temps de la nova venda a Carta de Gràcia del mer imperi i jurisdicció suprema d'Alfarb, atorgada a favor d'Eymerique de Centelles, abans bé, passats dos anys, li va afegir la consistència i seguretat que li faltaven. Així ho testifica el Privilegi que va atorgar amb aquest motiu, el qual està al foli 204 pàgina 1 del Llibre 34 de Jurisdiccions de certs barons guardat en l'Arxiu de la Baylia General de València. Consta en ell que trobant-se el Rei Don Joan I a València el dia 14 de març de 1393 atesos els serveis d'Eymerique de Centelles, va fer perpètues les Cartes de Gràcia, que, així, Pedro Centelles (successor d'Eymerique) havia comprat el mer imperi i la jurisdicció suprema del seu lloc d'Alfarb. L'any 1438 consta que era Senyor d'Alfarb el mateix que ho era d'Aledua i Llombai. Encara que Do Eymerique Centelles va arribar a ser Senyor de Llombai, Aledua, Alfarp i Catadau, abans de la meitat del segle XV, no es coneix cap document que expresse aquesta reunió fins a l'any 1451. Segons escriptura judicial de venda atorgada davant el Tribunal de la Governació el dia 21 de maig de 1451 i a instàncies de Berenguer de Cardona procurador del noble Mossen Guillem Ramón Centelles, es van vendre a aquest per preu de trenta mil i sis-cents florins la vila de Llombai i els llocs d'Aledua, Alfarp i Catadau, anomenats la Foya de Torralbes, com a béns del noble Mossen Eymerique de Centelles. Francisco de Borja, el sant, va ser primer marqués de Llombai, per concessió de l'emperador Carles V en Augusta, ciutat alemanya el 7 de juliol de 1530, i va tindre per fill primogènit a Carlos de Borja segon marqués de Llombai, primer Baró d'Aledua, cinqué Duc de Gandia, pel seu matrimoni amb Donya Magdalena de Centelles única filla de Don Francisco, i hereua del seu germà, únic home, i últim Conde d'Oliva, Don Pedro Centelles, per aquesta senyora e van recaure els llocs de Catadau, Alfarp i Aledua. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.