Tornar

Castillo Palacio

IGPCV
46.010-9999-000002
Denominació
Castillo Palacio
Altra denominació
Casa del Castell / Casa de los Blanes
Municipi
ALBALAT DELS TARONGERS
Comarca
EL CAMP DE MORVEDRE
Província
València
Localització
Plaza Purísima Concepción, 1
Època
S.XIV-S.XV
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Edificis agrícoles o residencialss fortificats
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
24/04/02
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010761
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

El terme municipal d'Albalat dels Tarongers va ser poblat des de l'Edat de Bronze i han estat trobats nombrosos jaciments de l'època ibera. En l'estudi realitzat per Andrés Monzó i publicat en els Annals del Centre de Cultura Valenciana, se situa l'emplaçament actual del castell, església i casa abadia sobre una important vila hispanoromana, per l'existència d'un colomer, en l'actualitat soterrat. En l'escala de la casa hi ha una làpida amb una inscripció en llatí que podria haver estat arrancada al construir l'almàssera. En este aspecte descriu: "Esta làpida és de calcària blanca, de vint-i-huit centímetres de grossor per cinquanta-sis d'amplària i quaranta-tres d'estreta. La part de la inscripció porta una excavació d'uns cinc mil·límetres, deixant un marc en relleu d'onze centímetres. Bé s'advertix que falten una o dos peces, que ara ens vindrien admirablement". La seua traducció és així: "al piadosíssim germà Festo, de vint-i-dos anys, Justino". Respecte d'això de la porta comenta "Esta porta, situada com a base de la paret nord-est del castell que dóna a la plaça, però es troba com a uns tres metres davall del nivell de la mateixa, té en els seus costats sis de calcària blava. Les dovelles que falten en l'arc estan col·locades sense orde ni concert, en el centre de la paret que el tanca. És ben probable que es desmuntaren en el segle XIV per a donar major consistència a la paret que s'edificava. Que esta porta és hispà romana ens ho certifica el formigó romà, que encara pot veure's en la part esquerra. El va d'esta porta té de llum 1,90 metres d'ample per 1,40 d'alt fins a l'arrancada de l'arc rebaixat. La paret que cobrix el va, segons tast realitzat pels Srs. Baixauli té més d'un metre de grossària. Açò ho vam poder comprovar personalment". L'any 1988 amb motiu de la reparació de la fonamentació de les pilastres de l'església van aparéixer una grutes subterrànies contenint gran quantitat d'ossos i ceràmica. En els segles que va durar la dominació musulmana existixen proves documentals que acrediten l'existència d'una alqueria. La reconquesta es va produir amb anterioritat a l'any 1238, perquè queda constància que Jaume I va donar la població i el seu castell a l'abat de Fuentclara l'any 1238. Amb posterioritat, ostentà la titularitat del senyoriu el noble Raimundo de Turís qui el vendria, l'any 1379, al matrimoni format per Jofré de Blanes i Margarita de Bonastre que l'inclourien en els seus territoris que formaven la baronia de Segart. En l'edifici va ser hostatjat el Rei Martí l'Humà l'any 1403. L'expulsió dels moriscos, l'any 1609, va ocasionar que la població quedara gairebé deshabitada, raó per la qual tres anys més tard s'iniciaria la repoblació amb gents d'origen català. L'edifici es troba en l'interior del nucli urbà. Es tracta d'una potent construcció que va ser la seu del senyoriu, estant lligada ala baronia de Segart. La seua construcció data dels segles XIV o XV. Encara que ha patit nombroses restauracions encara conserva els distintius de la construcció noble i part dels elements defensius, com les torres emmerletades. Posseïx un semisoterrani amb gran quantitat d'arcs ogivals i de mig punt, de pedra calcària blava i tres plantes amb totes les dependències d'una casa noble, amb cavallerisses, almàssera, saló noble i habitacions. També es troba en ella l'antic calabós municipal. Hi ha indicis d'una possible comunicació amb l'església mitjançant un pas soterrani que es troba en l'actualitat cegat. Des de l'any 1897 pertany a la família Baixauli. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.