Castillo Palacio de los Condes de Cervellón
- IGPCV
- 46.039-9999-000001
- Denominació
- Castillo Palacio de los Condes de Cervellón
- Altra denominació
- Palacio Señorial de los Condes de Cervellón
- Municipi
- ANNA
- Comarca
- LA CANAL DE NAVARRÉS
- Província
- València
- Localització
- Paseo Alameda, 4
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Edificis agrícoles o residencialss fortificats
La població d'Anna, banyada per les aigües del riu del mateix nom, es troba situada a La Canal de Navarrés. El municipi posseeix nombroses fonts i un conegut llac "L'Albufera" de gran importància turística. El primer Senyor del lloc va ser el Maestre de Muntesa Fra Pelayo Pérez, que el va rebre del rei Don Jaume I el Conqueridor. En 1604 passa a poder de Fernando Pujades i Borja, i d'aquesta família als Comtes de Cervellón. El comtat de Cervellón va ser atorgat per Felip III a don Gerardo Cervellón i Mercader l'any 1649, despatxant el privilegi a Madrid, el 12 de juliol de 1654. En aquests moments don Gerardo de Cervellón era, a més, Baró d'Oropesa, Ball General de València i Maestre de Camp. El 10 de setembre de 1717 l'Arxiduc pretendent li atorga la Grandesa d'Espanya. El genealogista Onofre Esquerdo situa l'origen d'aquest llinatge a Alemanya, que passa a Espanya, entrant pels Pirineus, amb noms i cognoms alemanys, en temps de la Reconquesta. Entre ells es troba Kerhart Rechmont d'Astolberg, fill dels Comtes d'Astolberg. La dificultat de pronunciar un nom així entre les gents, una vegada assentats en el nord espanyol, va fer que canviaren aquest pel de Cervellón pel cérvol que apareixia en el seu escut d'armes. L'any 1890 el Comte de Cervellón va vendre el Palau, juntament amb la resta de les seues propietats a Anna, a Don Ricardo Trénor Bucelli. Va romandre en aquesta família fins a l'any 1987 en què el va adquirir l'Ajuntament d'Anna amb l'ajuda de la Generalitat Valenciana. El palau se situa en el frondós passeig de l'Albereda. La part posterior gaudeix d'una imponent panoràmica des del riu Anna, tenint com a fons la muntanya Naro. Es tenen notícies de l'existència del castell d'Anna des del segle XIII, existint una ressenya en l'arxiu de la Bailía de València (Llibre IV, Foli 186) de la venda del Castell per Jaume I, el 4 de setembre de 1244. El palau va ser construït en el segle XVII, després de l'any 1604, data, en què va ser nomenat, pel rei Felip III, primer Conde d'Anna, Don Fernando Pujades de Borja, qui va alçar la seua casa pairal, sobre el mateix lloc on es trobava el castell. L'any 1619 ja existia, perquè es fa esment del mateix en una acta matrimonial "Dia 13 de setembre de 1619 vaig casar als... en el Palau del Senyor Conde de la present vila, fent testimonis els dits señors" (Arxiu Parroquial Quinque Libri. Llibre de matrimonis). El palau constava d'un cos principal alçat sobre l'antic castell, que dona al Passeig i altres tres cossos, el posterior que dona al riu Anna, conformant un pati interior rectangular en el centre del qual es trobava un assortidor. Les parets que tancaven aquest pati estaven coronades amb sortint d'espitlleres i finestres d'estil gòtic encara que amb modificacions posteriors. En un dels seus extrems hi havia una rampa que portava a un subterrani. En el cos principal del palau es troba la porta d'accés. En un dels seus extrems presentava un sortint que degué formar en un altre temps una torrassa. El vestíbul és voltat, amb arcs apuntats i finestres del mateix tipus. En el moment actual, havent-se demolit el recobriment de la façana, s'aprecien els merlets que van rematar el castell primitiu, i sobre les quals es va elevar el mur per a conformar la tercera planta del palau. El palau va patir diverses restauracions, una d'elles després d'un voraç incendi, i sense guardar uniformitat d'estil. Per la solidesa dels murs (2 i 1/2 vares de gruix) i el palau va servir de refugi als habitants d'Anna, en diverses ocasions, com la tràgica inundació del 4 de novembre de 1846, en què una fortes aigües torrencials van provocar el desbordament del riu, que va arrasar i va esfondrar huit fàbriques de draps, cinc batanes i tres molins fariners. Va posseir una capella amb porta a l'Albereda, dedicada a Santa Ana d'estil ogival, amb sòcol de taulells, altar gòtic d'alabastre i en el seu centre un llenç que representava a Santa Ana. Després del terratrémol de 1748 i en afonar-se la volta de la parròquia, la capella va fer les vegades d'aquesta. En l'actualitat ha desaparegut la part posterior de l'edifici, demolida per l'Ajuntament en els anys 90 del passat segle XX, desapareixent les restes de cassetonats i les ximeneres, amb interessants relleus d'alabastre. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.