Torre del Palacio de Antella
- IGPCV
- 46.040-9999-000001
- Denominació
- Torre del Palacio de Antella
- Municipi
- ANTELLA
- Comarca
- LA RIBERA ALTA
- Província
- València
- Localització
- C/ San Rafael, 22
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives
En temps anteriors a la conquesta va existir un poblat anomenat Xarquia, que va haver de ser abandonat pels veïns a causa de les contínues inundacions del Xúquer. Els seus habitants van construir l'actual població, en un lloc més elevat sobre el llit del riu. Un dels primers senyors d'Antella va ser Guillem de Fabra, a qui Pere III el Gran d'Aragó, fill de Jaume I, li dona el lloc d'Antella com a premi per haver-li ajudat a sotmetre als moros d'Alcoi i de Cocentaina, que s'havien revoltat sota el comandament d'Al-Azraq, a la fi de juliol i principis d'agost de l'any 1276, s'ignora si Guillem de Fabra va residir en el palau perquè també li van ser donats altres llocs com Tous i Carlet. El rei Martí I va vendre a Joan Gascó l'any 1408 una sèrie de drets sobre Antella; seguint aquesta pràctica el rei Joan II, en 1467, va vendre a Miquel Joan Cerveró la jurisdicció militar i civil sobre aquest i altres llocs. En 1568 se li va concedir el títol de baró d'Antella al cavaller Miquel Salvador. En 1609 van ser expulsades cent setanta famílies morisques que ho habitaven. El 22 de juliol de 1610, Francisco Salvador Marrades (tercer baró d'Antella), concedia pobla per a la seua repoblació a cinquanta-set famílies de cristians, obligant-los a satisfer un elevat tribut en fruits. Encara que quasi tots els barons d'Antella residien a València, el cinqué baró, Vicente Castellví, va residir almenys gran part de la seua vida. Segons compte la tradició a aquest últim en la capella del palau se li va aparéixer el Crist de "L'Agonia", el qual li va dir que col·locara la seua imatge en l'ermita que s'hauria de fundar. Posteriorment el títol va passar a les famílies Dassió, Ferrer de Próxita, Roca, Ortiz de Rodrigo i Rovira. Antella, pese al canvi d'ubicació ha patit diverses inundacions, algunes de les quals van afectar profundament la població en el segle XIX. L'antic palau senyorial de la baronia estava situat dins del nucli urbà, enfront de l'església. Tenia façana de 34 metres de longitud i recaient per davant a la plaça Major i per darrere a una séquia. L'any 1845, segons compte Pascual Madoz, la torre del palau servia de miramar a fi de gaudir del panorama de la perspectiva que d'allí s'oferia. Es refereix també al palau dient que es tracta d'un edifici de grans dimensions, amb salons i altres dependències, habitatges interiors, un oratori, grans caballerizas, una almácera i una presó pública. Del palau únicament queda hui la torre que es troba en una dels huit habitatges que han substituït al palau. La potent torre té de base 6 x 5,57 metres, mesurant els seus murs en planta baixa 1,25 metres de grossària i una altura de més de 32 metres. En una llinda d'una finestra d'aquesta planta hi ha una mostra de la varietat de baldosines de ceràmica amb què estaven adornades les seues parets interiors. La primera sala de la torre, l'accés de la qual es realitza per dins de la casa adossada té una altura de 2,70 metres i una superfície de 10,70 metres quadrats. A través d'una escala que condueix a una dependència situada fora del recinte de la torre, s'inicia l'ascensió a aquesta, havent de tornar al primer pis de la torre les mesures interiors de la qual són 4,55 x 5,30, baixant tres esglaons d'una xicoteta escala de fusta. Aquesta sala, que és la més alta de les quatre, que té en total, acaba en una volta, protegida amb un arc ovalat, sent la seua altura superior a 10 metres. En l'angle baix que mira a l'est i en un espai de 1,45 metres quadrats, s'inicia l'escala de caragol, que formada per esglaons de pedra de cadirat ens permet pujar fins al mirador talaia que corona el cim de la torre. Per aquesta escala, que rep llum de l'exterior per mitjà de dos xicotets finestrals, es continua pujant fins al pis superior, les mesures del qual són iguals al de baix, però la seua altura disminueix a 7 metres. En aquesta sala es troben bancs d'obra adossats a les parets. Es continua pujant per l'estreta escala fins a arribar a l'últim pis, que mesura 5,10 x 5,83 i té una teulada en desnivell des del nord-oest amb una altura de 7,50 metres cap al sud-est l'altura del qual és de 5 metres. Des d'aquesta planta s'albira una bella panoràmica pels quatre punts cardinals, existint una xicoteta talaia sobre la teulada, de 1,65 metres de llarga, des d'on s'observa la parteix nord, que era l'única via d'accés a la població. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.