Castillo Palacio de Aielo de Malferit

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

02/06/15

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

08/03/01

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0010578

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

El Palau se situa en el recinte històric d'Aielo de Malferit havent constituït l'origen d'aquest. Ocupa una poma completa amb quatre façanes amb una superfície total de 971,29 m². L'aspecte actual del palau és el d'una construcció pertanyent al segle XVIII amb decoració posterior de tipus neoclàssic. S'organitza al voltant d'un pati central conformat per les tres ales que constitueixen l'edifici situades a l'est, nord i sud. Completa la poma una tàpia situada a la cantonada sud-oest. La seua tipologia, per tant, és la d'un palau caracteritzat pel seu pati central on se situa l'escala principal coberta i al voltant del qual es disposen totes les dependències de l'edifici i el pati jardí posterior, que en aquest cas ocupa una posició lateral. La jerarquització de la façana principal també respon a la tipologia de palau. Existeixen tres nivells clarament diferenciats, nivell de planta baixa, amb buits pertanyents a entresols, emfatitzant amb un marcat passat juntes horitzontal; nivell principal o noble, caracteritzat per les considerables proporcions dels seus buits; i nivell superior corresponent a l'andana, amb buits de menors proporcions. Seguint en la façana principal, situada a l'est, es disposen simètricament i en exacta correspondència vertical, set obertures per nivell. En la planta baixa es recercan els buits amb fajón senzill, destacant el recercado motlurat de la porta principal i la base de l'edifici constituïda per un sòcol de falsos carreus de pedra. A l'altura del primer pis interromp el passat juntes apareixent els grans buits amb un recercado llis coronat per una cornisa de reduït vol. Els balcons posseeixen baranes de barrots llisos i sengles boles latonadas decorant les cantonades del passamans. Se sustenten per mitjà de mènsules de platina de ferro forjat i decorats amb taulells esmaltats. En el nivell superior els buits, de menors proporcions, són rectangulars apaïsats amb un recercado llis. Remata tota la composició de façana una potent cornisa coronada per un ampit amb balustres ceràmics. En el pla vertical la composició de la façana emfatitza l'eix central d'accés reduint la distància entre els buits i coronandolo amb l'escut nobiliari dels Malferit, que sobreïx de la balustrada citada. Lateralment emmarquen la composició sengles pilastres passades juntes, que arrancant de la base de cadirat arriben a la cornisa, unificant els dos nivells superiors. Les façanes laterals conserven idèntiques proporcions de buits. En la façana sud contínua, fins i tot, la cornisa superior de rematada amb la seua balustrada de coronació, existint en aquest cas nivell de cambra. En la façana nord no existeix nivell de cambra, però el sistema compositiu descrit persisteix en tota la seua longitud fins a prolongar-se un cert tram en la façana posterior, situada a l'oest. La porta principal dona accés a un vestíbul que connecta directament amb el pati central a través d'un arc rebaixat. Aquest és de considerables proporcions 12 x 12,50 metres, el seu paviment és un enmasillado encintat amb llambordes o lloses de pedra. En el costat posat a l'accés es troba l'escala principal coberta per un fals cassetonat d'escaiola de traçat clàssic. L'escala és de tram de volta paredada, peldañeado de marbre blanc i interessant barana de ferros forjat. L'edifici primitiu del segle XV, era de base poligonal de quatre costats, d'un 18 metres de longitud, amb tres dels seus angles no ortogonals. De l'edifici primitiu ens queden les seues ales nord i est, d'una sola obertura. Les seues fàbriques són de tapial amb morter de calç, arena i grava. Quan el parament era exterior, es reforçava el tapial amb filades horitzontals de rajola. En els interiors la superfície vista del tapial és totalment llisa. Les cantonades es troben resoltes en els angles nord-est i sud-oest, el tapial es reforça amb abundants filades de rajola. En els angles nord-est i sud-est, coincidint amb l'actual façana principal les cantonades eren de cadirat. Encara que pot haver tingut una altra porta exterior, solament s'ha trobat una porta dovelada que es troba en l'extrem occidental de la façana primitiva del costat nord. En l'ala nord, la porta dona accés a un recinte de 3 x 4,5 metres, d'angles no ortogonals. No apareix amb claredat la connexió d'aquest recinte amb la resta de l'edifici el que indueix a pensar en l'existència d'una altra ala edificada i situada en el costat oest, just en el lloc que ocupa, hui l'escala principal. En la resta de l'ala nord, persisteix una sala de 4,5 x 12 metres amb totes les seues característiques primitives. És a dir, conformada per murs de tapial, excepte en el costat corresponent a la façana principal, on el tapial ha sigut constituït per la fàbrica de maçoneria de la façana actual i amb alfarje, propi de la seua època, constituït per bigues transversals de considerable secció, cintes saetinos i empostissat. Aquest alfarje es troba en alguns punts substituït i en altres transformat, conservant, encara, les seues característiques intrínseques. A aquesta sala s'accedia des de l'actual pati central, atés que ha aparegut el brancal, en tapial reforçat amb rajola, del que podria ser la porta d'accés. En la planta primera els murs primitius apareixen profundament transformats a causa de l'obertura d'un considerable nombre de buits, corresponents a èpoques posteriors. En l'angle sud-est, s'han detectat restes de murs de tapial adossats al mur sud de l'edifici descrit, la qual cosa indueix a pensar en l'existència d'una edificació adossada, pertanyent al període històric corresponent als segles XV-XVI. Podem concloure que, l'edifici primitiu respon a la tipologia de palau-fortalesa els orígens de la qual cal situar-los en el segle XV, tenint una doble utilitat: residencial-factoria i ús defensiu militar. El palau del marqués de Malferit ha patit nombroses reformes i transformacions al llarg de la seua existència, l'efectuada en el segle XVIII és la que més afecta a la seua estructura, convertint-lo en un palau al gust de l'època, corresponent grosso modo, a la seua estructura actual. La façana de l'edifici s'orienta a l'est, emfatitzant-se el pis noble amb grans buits amb balconades i dotant-lo d'una gran porta que permetia l'entrada de carruatges al pati. És en aquesta etapa quan es construeix l'ala oest, on se situen les quadres. L'ala nord s'àmplia una obertura cap a l'exterior, quedant la façana amb el seu accés primitiu com un mur interior. També el sector sud-est degué patir profundes transformacions, constituint-se en el costat sud el pati-jardí existent actualment, connectant-lo amb el pati central a través d'un arc de les mateixes característiques del vestíbul. L'edifici continua comptant amb dues plantes, però se li afig un semisoterrani i una cambra. El semisoterrani s'afig en el costat nord a costa d'excavar el subsol i elevar el nivell del sòl de la planta baixa. La fàbrica dels nous murs és de maçoneria amb argamassa. En façana, atés que s'obrin gran quantitat de buits, el tapial primitiu és quasi totalment substituït per jambajes de fàbrica de rajola massissa, però s'han pogut detectar restes que atesten la seua existència. En general encara que en alguns punts existeixen forjats de fusta i entrebigats paredats, els forjats es realitzen a base de grassons molt junts embeguts en una massa d'algeps amb rebles sense arribar a definir un adequat entrebigat. El forjat de coberta és de grassons i cañizo. En aquesta etapa es tanquen els buits de l'edifici primitiu, obrint-se molts altres. Tots els murs de tapial del palau-fortalesa del segle XV van ser coberts per un potent arrebossat d'algeps igual que els nous murs de maçoneria, guardant tot l'edifici un aspecte uniforme i quedant ocult l'antic palau. Igual sort va córrer la porta gòtica els carreus de la qual van ser coberts per la capa d'algeps. A la fi del segle XIX l'edifici va patir una nova reforma que, sense afectar la planta del palau, va consistir en una reestructuració interior, una remodelació de buits exteriors i una renovació d'alguns elements. Així doncs, s'eleve la façana mitjançant una balustrada i una terrassa, es realitze la gran escala coberta del pati central i la galeria que comunica l'ala nord amb l'ala sud. A l'interior l'arrebossat de les parets ja apareix una segona capa amb decoració vegetal aplantillada segons la moda del moment, i que posteriorment, ja en el segle XX, va ser tapada per successives capes de pintura. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos