Castillo de Rugat
El rei En Jaume I va conquerir el castell de Rugat a finals de l'any 1258, eixe mateix any i per concessió real el cavaller Artal de Foces - qui junt amb Llop de Vailló i García Ortiz havia conquerit Ontinyent- posseïa els castells de Bèlgida, Carbonera, Palma, Borró, Vilella, Montichelvo i Rugat, a més de la fortificació de la cima de Benicadell. Aquest rei hi havia establit alguns punts avançats, sense aventurar-se de moment més al sud de Xàtiva, i mantenia una bona relació de convivència amb els moros que acabdillats per al-Al-Azraq, poblaven tota la Vall d'Albaida i l'altre costat del Benicadell. El mateix rei En Jaume conta, a través de la seua Crònica o Llibre dels Fets, com es va trencar el període de convivència amb els moros perquè el cabdill Al-Azraq li va enganyar i el va fer creure que es convertiria al cristianisme i es casaria amb una dona de la família Carroz, en aquesta emboscada el rei Jaume I va salvar la vida, però varen morir gran part dels cavallers de la seua escorta. Al gener de 1287, el rei Alfons III va cedir el territori de Rugat a l'almirall Bernat de Bellvís, amb el títol nobiliari de baró. Aleshores amb els llocs d'Aielo, Castelló, La Pobla i el castell de Carbonera quedarà constituïda la baronia de Rugat. La baronia va ser adquirida per la duquessa de Gandia en 1499, a excepció de Rugat que va passar a pertànyer al monestir de la Valldigna. Es troba en el cim d'una escarpada muntanya calcària i domina la població. El lloc és un punt estratègic que controla un ampli camp visual i és de difícil accés. En el segle XIII el castell ja es trobava en estat precari. La seua ruïna definitiva es produïx quan els senyors de la baronia abandonen el castell i fan edificar a Castelló el seu palau residencial. Es conserva part de la muralla emmerletada de tancament i altres restes. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.