Castillo de Marinyén
- IGPCV
- 46.059-9999-000005
- Denominació
- Castillo de Marinyén
- Altra denominació
- Castillo de la Reina Mora
- Municipi
- BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA
- Comarca
- LA SAFOR
- Província
- València
- Ubicació
- A 2,5 Km del municipio
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
La primera ocupació de l'enclavament on se situa el castell, dataria de finals del segle XI, segons les cròniques de finals d'aquest segle. Amb el nom de Marignen o Marynen s'indica en el llibre del Repartiment la vall d'Alfandech, el mateix que les alqueries que en ell es trobaven. El nom de castell de la Reina Mora es deriva d'una llegenda segons la qual una reina musulmana es va tirar al precipici des del castell. Jurisdiccionalment, tota la vall amb els seus castells (Marinyén i Alcalá) pertanyia des dels seus orígens a Alzira. Després de la conquesta, passaria a tindre entitat pròpia, amb el Rei Don Jaume I com a senyor. La història del castell començaria amb les primeres construccions musulmanes que, com la majoria d'aquests castells musulmans tindria la funció de refugi de la població de les alqueries pròximes. Després de la conquesta començaria una etapa d'esplendor en la qual es van construir multitud d'estructures diferents com són nous paraments de muralla, aljubs i altres estades i edificis. En temps del senyoriu dels monjos cistercencs, atorgat per Jaume II en 1287, la vall va canviar el seu nom pel de Valldigna i el castell va tindre un especial interés. Van ser alçades diferents estructures, algunes de certa importància, com són la part més alta del castell, que arribaria a tindre tres altures i on destaca la xicoteta capella d'arcs de creueria. Un dels pocs documents on se cita el castell parla de la cessió feta per l'abat de la Valldigna a Jaime Campos, maestre d'obres del castell de Marinyén, perquè el mantinga. A partir del segle XVII el castell no torna a tindre interés. El castell es troba a 2,5 quilòmetres al sud-est de la població de Benifairó, a la comarca de La Safor. Sobre el cim i sobre la vessant nord-oest d'una escarpada muntanya d'uns 237 metres d'altura, que se situa enmig de dos profunds barrancs que la flanquegen pel nord-est (barranc del Raboser) i sud-oest (barranc del Castell) que descendeixen per l'Ombria de la Valldigna fins a la plana. Al sud de la fortalesa es troba el Plà del Bou i Simat, i a l'est la penya dels Ferraguts. Les estructures del castell pertanyen a dues èpoques diferents. La primera realitzada en època musulmana i la segona, en època cristiana, sota el domini dels monjos cistercencs. Es poden distingir dos recintes emmurallats, en el primer es troben els habitatges que constituïen el poblat. L'accés a aquest es realitza per mitjà d'una porta d'arc rebaixat de maçoneria. Aquest recinte està protegit per un mur d'un metre d'ample que s'acomoda a l'orografia del terreny. Les cases majoritàriament s'organitzaven en sentit del pendent i deixant entre sí un espai de mig metre, possiblement per a desguassar les pluges torrencials. La tècnica per a la construcció de les cases és el tapial i la majoria d'elles té dimensions semblants, inclòs el gruix de les cajonadas, que és de 30 cm, aproximadament. El segon recinte es troba en la part superior de la muntanya. En la part nord s'observen algunes dependències que semblen de l'època cristiana, amb alguns murs de tapial. En la part central es troben dos aljubs, un més gran rectangular i un altre xicotet de forma quadrada. En el sector més meridional del castell es troba una xicoteta capella d'arcs gòtics alçada amb carreus. Està situada sobre una alta cambra, també de carreus amb una volta rebaixada feta de rajola que conserva l'empremta de les canyes que formaven la cimbra. Des de l'entrada de la capella, amb un arc de mig punt, s'observen les pollegueres fetes sobre pedra que suportaven la porta. Una vegada fora ens trobem amb un corredor que estaria cobert per una volta de canó. Davant sobre una paret arrebossada de morter, s'observen alguns grafits, possiblement medievals. En l'exterior d'aquest corredor, adossat al mur dels grafits es troba un altre aljub també sense coberta. Seguint pel nord, a la part aquest i continuant el mur exterior de la capella. Existeix una paret de gran altura feta amb carreus amb algun afegit d'obra de paleta. En la part interior sobreïxen mènsules que indiquen que allí havien tres plantes. Més cap al nord de l'aljub es troba una escalinata medie derruïda per la qual s'accedeix a la part mes alta del castell, espai al qual s'accedeix per una porta amb arc de mig punt. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
Plànol
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.