Torre de la Plaza
- IGPCV
- 46.060-9999-000002
- Denominació
- Torre de la Plaza
- Municipi
- BENIFAIÓ
- Comarca
- LA RIBERA ALTA
- Província
- València
- Localització
- Centro de la población
- Època
- S.XII; S.XIII
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura islàmica
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives - Torres vigies
La Torre de la Plaça és un magnífic exemplar conservat de les anomenades torres guaites i defensa de l'època àrab. Segons els últims estudis i les restes arqueològiques oposades durant la seua restauració, la seua construcció es podria remuntar al període almohade (segles XII-XIII). La torre formaria part del cinturó defensiu de la ciutat de València, juntament amb les torres d'Espioca, Silla, Almussafes, Mussa, etc. I també seria usada com a refugi dels habitants de l'alqueries pròximes. Encara que no es coneix documentació sobre la torre durant el període de la Reconquesta cristiana de Jaume I, si que consta que el 10 de juny de l'any 1376 el rei Pere IV va encarregar al Maestre de Montesa que fera obres de reparació a les torres de Benifaió, Silla i unes altres, a causa de les destruccions que havien patit durant les guerres. La torre ha tingut diferents usos durant segles, com a magatzem i també com a presó, conservant encara els grafitis fets pels presoners en les parets interiors en forma de calendari. En els últims anys va ser usada pels colombófilos locals. L'amplària de la torre en la seua part inferior és d'uns onze metres en cadascun dels seus quatre costats. La base, de forma piramidal, s'eleva uns 3,40 metres, on s'obri la porta d'entrada. Té un total de quatre plantes amb una altura total aproximada de 23 metres, i la part superior està coronada per set merlets a cada costat. Aquestes dimensions la situen entre les torres més grans conservades, al costat de les de Torrent i Silla. Els murs de 1,30 metres d'amplària van ser realitzats amb el sistema conegut com "tapial de morter de calç i pedra", una tècnica constructiva mil·lenària. Encara són visibles els senyals dels taulons de fusta, i les perforacions fetes per les agulles de fusta característiques d'aquesta tècnica. Els murs exteriors conté espitlleres i les finestres per a il·luminar les tres plantes superiors. La llinda i els muntants de l'entrada van ser fets amb blocs monolítics de pedra calcària. En la quarta planta s'obri un balcó amatacanado amb la funció de defensar verticalment la porta d'entrada. A l'interior, en el centre, s'alcen quatre murs paral·lels entre els quals està l'escala d'alts esglaons. Les voltes interiors de les diferents plantes van ser construïdes amb cimbras de canya i fang, de la quals encara queden restes. La planta primera té volta de canó i en els murs no hi ha cap finestra. Durant la restauració s'ha descobert un pou amb el brocal que segurament subministraria aigua per al servei de la torre. La planta segona té una volta de canó dividida en quatre trams, resolts amb arcades fetes de rajola que giren amb la volta. La tercera planta és similar a la segona quant a disposició i dimensions però les voltes i els corresponents arcs giren en sentit contrari. La quarta planta està formada per arcs que arranquen de les cantonades del nucli central, però amb la particularitat de tindre altres quatre arcs més, huit en total, cobrint-se cadascun amb una diferent volta de canó. La solució arquitectònica d'aquesta planta produeix una major compartimentació de l'espai, oferint una profunditat sorprenent en una estada de mesures tan reduïdes. L'any 1978 va ser derrocat l'antic Ajuntament annex quedant la torre exempta en tres de les seues quatre cares. Ara es troba unida a una casa palau del segle XVII dels Falcó, Barons de Benifaió, amb la qual formava l'antiga fortificació senyorial. La restauració realitzada entre els anys 1994-1996, ha suposat la valoració definitiva d'aquesta emblemàtica torre. En l'actualitat alberga la col·lecció museogràfica dels materials arqueològics recuperats durant els treballs de la restauració. (Basat en un text de Francesc Beltrán López) (Servei de Patrimoni Arquitectònic i Mediambiental)
Fotos
Plànol
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.