Ermita de San Roque de Canet

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Monument d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA

Data Signatura Acte

10/11/20

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA

Data Signatura Acte

17/12/21 Vore planejament

Data Publicació BOP

23/12/21

Castelló compta amb una rica tradició hortolana, vinculada a els camps de cultiu que envolten la ciutat. En aquestes partides rurals de Castelló, existeix una espessa xarxa d'ermites, mostra de la devoció popular. Moltes d'elles estan vinculades al històric Caminàs, via de comunicació paral·lela al Mediterrani que ja existia en època ibera, i servia de frontera entre les terres cultivables i les terres pantanoses pròximes a la mar. En els seus voltants, van sorgir els primers nuclis habitats del terme municipal, en forma d'alqueries musulmanes, i, amb el temps, una sèrie d'ermites rurals. En origen la ciutat de Castelló va comptar amb dues ermites dedicades a Sant Roque, mostra de l'enorme devoció a aquest sant durant el segle XVII, temps de pestes i epidèmies. La ermita de Sant Roc del Pla estava situada en l'actual plaça Teodoro Izquierdo, i s'inicia després de les pestes de 1647 i 1648, es va situar al costat de l'anomenada Casa Blanca, hospital per a empestats i cementeri. Va dirigir les obres el mestre Pere Vilallave entre 1651 i 1681, quan es contracta un retaule a l'escultor Lázaro Catani, que portava en el nínxol central la pintura de Sant Roque realitzada per Urbano Fos entre 1649 i 1650 per a la Casa Blanca, que posteriorment lución en les parets de l'Ajuntament, des de 1883, i hui pot veure's en el Museu de Belles Arts de Castelló. En 1847 s'acorda la demolició de tot el conjunt, motivada pels setges de les Guerres Carlistes, quan podia servir de parapet a les tropes enemigues. Per part seua, l'ermita de Sant Roc de Canet s'alça a l'any següent, en 1652, en terrenys d'una alqueria en el Camí dels Molins, mostra de la devoció popular que recorre aquests anys centrals del segle XVII, després de les apressants epidèmies dels anys quaranta. Es tracta d'una ermita de tipus popular: planta rectangular, nau única d'un sol tram, coberta per sostrada plana i amb casa hospedería adossada. La porta principal se situa als peus, un arc de mig punt protegit per pòrtic de sostrada plana inclinada i coronada per espadanya de rajola d'un sol cos, tot això arrebossat i pintat de blanc.

Fotos