Ermita de San Jaime de Fadrell

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Monument d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA

Data Signatura Acte

10/11/20

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA

Data Signatura Acte

17/12/21 Vore planejament

Data Publicació BOP

23/12/21

Castelló compta amb una rica tradició hortolana, vinculada a els camps de cultiu que envolten la ciutat. En aquestes partides rurals de Castelló, existeix una espessa xarxa d'ermites, mostra de la devoció popular. Moltes d'elles estan vinculades a l'històric Caminàs, via de comunicació paral·lela al Mediterrani que ja existia en època ibera, i servia de frontera entre les terres cultivables i les terres pantanoses pròximes a la mar. En els seus voltants, van sorgir els primers nuclis habitats del terme municipal, en forma d'alqueries musulmanes, i, amb el temps, una sèrie d'ermites rurals. En 1178 es documenta la primera notícia sobre població en el lloc on se situa l'ermita de Sant Jaume, quan el rei Alfons II concedeix el ¿castrum et villla de Khadrell¿ al bisbe de Tortosa Pons de Munelles. Es tracta de la vella Alqueria de Fadrell, un espai que havia sigut habitat prèviament per els romans, i que es converteix en un rellevant nucli agrícola en època musulmana. Després de la conquesta del Castell Vell de la Magdalena, en 1233, Jaume I lliurament l'alqueria i els seus camps a l'Ordre de Calatrava, i posteriorment a l'Ordre de Santiago. La primitiva església de Fadrell s'alça en aquesta primera etapa, vinculada al patró i principal devoció de l'ordre, Santiago, amb un cementeri annex que encara existeix. Aquest primer edifici correspon a l'actual Saló Gòtic, cos central de l'edifici, presidit des de 1545 pel retaule gòtic realitzat per Pere Pertús, l'únic de les seues característiques i època conservat in situ en tota la ciutat. Durant el segle XVI s'abandona el culte en el Saló Gòtic, i el mestre Lorenzo Pellicer inicia la construcció de la nova ermita, en un recinte totalment emmurallat i fortificat, amb una torre quadrada, que encara està en peu al pati de l'ermita, encara que molt reformada. En 1696 es duen a terme intenses obres de transformació, per part del mestre Ignacio Vilallave, que construeix l'actual pòrtic i la nova planta, que dona accés clar des del Caminàs al recinte, així com noves cobertes per als edificis. En 1704 Miquel Queralt la reforma de nou, deixant-la en el seu estat actual, i encarregant-se les pintures decoratives de la volta i el retaule tardobarroco que es conserva en el mateix lloc. Noves reformes es duen a terme en 1925, i de nou en 1983, quan Francisco Segarra i Ramón Rodríguez Culebras la converteixen en Museu Municipal d'Etnologia. L'ermita de Sant Jaume de Fadrell es configura actualment com un temple d'una nau sense capelles, amb arcs de mitjà punt que arranquen de pilastres dòriques, amb fris de tríglifs i mètopes. Es cobreix amb volta d'aresta separada per arcs perpanys, molt decorada amb ramejats i rocalla. La porta principal, en el costat de l'evangeli, és de mig punt, protegida per un pòrtic de fusta en declivi.

Fotos