Castillo
Els orígens d'Eslida es consideren anteriors a la dominació musulmana. Alguns autors la identifiquen amb l'Oleastrum d'Estrabón, durant la romanització. Va ser Eslida en l'Edat mitjana cap de l'alcadiazgo que comprenia els castells d'Aín, Suera, Veig i Xinquer (aquest últim desaparegut). El territori estava poblat per moros als quals Jaume I va atorgar carta de poblament en 1242, permetent-los romandre en possessió dels seus béns i en la pràctica de la seua religió. En 1258 seria donat a Galcerán de Moncada i posteriorment ostentarien la seua titularitat la baronia de Jérica i el ducat de Segorbe. Es va concedir una segona carta de poblament en 1276. Eslida es troba enclavat en un paisatge muntanyenc, al peu de l'Alt de l´Aljub en la riba dreta del riu Anna, en el qual abunden els boscos de pins i sureres. El castell conserva restes d'algunes torres, una d'elles de planta triangular, amb dues torres de planta circular adossades als seus angles laterals, els quals, segons Forcada Martí, degueren donar-li un aire de personalitat insospitada. La torre de l'homenatge, juntament amb la del Castell de la Mola de Novelda, són els dos únics exemplars de planta triangular de la Comunitat Valenciana. Els murs es troben realitzats en pedra i argamassa. En les excavacions arqueològiques van ser oposades peces de ceràmiques ibèrica pintada, medieval i moderna. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.