Restos de la Torre Santa Isabel de Carrillo o Nova
- IGPCV
- 12.077-9999-000001
- Denominació
- Restos de la Torre Santa Isabel de Carrillo o Nova
- Altra denominació
- Torre de Moncofa. Torre Forçada. Torre Caída
- Municipi
- MONCOFA
- Comarca
- LA PLANA BAIXA
- Província
- Castelló
- Localització
- Junto al mar
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives
En 1604 les Corts de València, els braços dels tres estaments del Regne, demanen a Felip II: "sia servit de provehir i rajar ques edifique i faça altra torre en lloch, part i com que pareixera mes convenient per a aconseguir el fi de dita custòdia i guarda. Plau a sa magestat. Covarrubias Vicecancellarius". En demanar una altra torre es refereixen a la presència ja d'una, la de Beniesma o Moncofar, en la costa del castell de Nules. Però feia falta una altra per a formalitzar la seguretat d'aquesta costa, encara que quedara sense determinar el lloc exacte per a la seua millor ubicació. És anys després amb la visita del Virrei i Capità General a les diferents fortificacions del litoral quan de manera definitiva es determina el lloc precís per a ella. En 1607, Sr. Luis Carrillo de Toledo, marqués de Caracena, virrei i Capità General del Regne de València, proporciona el nom a aquesta, Santa Isabel de Carrillo, en honor a la seua primera dona, Isabel de Velasco i Mendoza; i la situa al costat del "estany de Moncofar" en l'informe d'aquesta data. El virrei al final de l'informe, rebla la idea de la necessitat d'una nova torre situada entre les d'Almenara i Beniesma amb aquest text: "...és cosa molt important per fer la guarda i defensa de dita costa marítima el que en aquell s'adverteix i apunta de ques construixquen i fabriquen en la dita costa dues torres en els llochs i llocs mencionats en dit memorial ço és la una en la vora de l'estany que aquesta entre els torres d'Almenara i Beniesma i altra entre els Torres del Grau de València i del Puig en dret al lloch de Meliana...". El fet que a la torre de Beniesma se'n diguera també de Moncofa, com a la de Santa Isabel de Carrillo, posterior, ha motivat confusions que són desentranyades en l'article de Forcada Martí per al Butlletí Castellonenc de Cultura. La torre en 1613 no estava construïda, i per les seues característiques constructives, similar a una alçada en la població de Traiguera, Forcada Martí situa la seua erecció entre 1613 i mesurats del s. XVII. En la plana litoral que des de la costa mediterrània s'estén fins als peus dels primers contraforts orientals de la Serra d'Espadán, s'assentisca, a escassa distància de la mar, la vila de Moncofa, hui envoltada de naranjales. Al migdia del seu caseriu, seguint el camí del Serradal fins a creuar el llit del riu Belcaire, per a continuar pel seu marge dret fins a la costa i després per l'escullera cap al sud, es troba la torre, pròxima a l'Estany de Moncofa. Forcada Martí descriu la morfologia de la torre que es podia contemplar fins a la dècada dels huitanta del segle passat. La torre, de planta quadrada de set per set metres, s'assentava sobre suport en format de tronc de piràmide quadrangular, d'àmplia base, de no excessiva altura i sensible talús de pronunciat vessament. Aquesta construïda en maçoneria. La destrucció de la torre poguera haver sigut per cañoneo de l'esquadra anglesa dut a terme el 7 de juny de 1801, igual que la seua veïna d'Almenara. Però Forcada Martí opina que va ser destruïda amb posterioritat a aquesta i concretament entre les dates de 1864 i 1886 i no per cañoneo exterior, sinó per voladura interna; ja que la dinamita comença a utilitzar-se en 1866 i a més l'aspecte que presentava la torre no fa molts anys, amb enfonsaments cap a la seua part exterior ho indica, independentment que haguera sigut cañoneada anteriorment. A partir de llavors la torre ha romàs, durant dècades arruïnada i en lamentable estat d'abandó, però en els últims anys ha patit una degradació desproporcionada a causa de diferents factors que a això han contribuït. En primer lloc per l'avanç de l'onatge de mar sobre les terres baixes del litoral del migdia castellonenc a causa de la construcció de diferents espigons perpendiculars a la línia de la costa. En segon lloc va ser la de llançar, al costat de la seua fonamentació, les aigües procedents del drenatge de la zona pantanosa de la demarcació de Moncofar. Hui s'aprecien poques restes de les seues fàbriques afonats en la mar. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.