Conjunto Antiguo Hospital General

En la part que dóna a l'actual carrer de Guillem de Castro es localitza la muralla baixmedieval construïda en 1356, amb quasi 3 m. d'alçat segons els sondejos arqueològics realitzats. Dins del perímetre de la ciutat medieval, es va excavar part d'una torre avançada pertanyent a la línia defensiva de la ciutat i que actualment es troba musealizada en el soterrani del MUVIM. També s'han trobat les traces d'antics horts o Patis regats per la séquia de Favara d'origen islàmic i que travessa tot el solar de l'antic hospital. En estos horts es construïen andanes amb rajoles i decorats amb panells de taulellets gòtics amb motius heràldics. Durant la segona mitat del segle XIV, junt amb el portal de Torrent, es va alçar l'església de Santa Llúcia. Ja en el segle XV (1409) es va fundar el Spital de Nostra dóna Sancta Maria dels Innocents o Hospital dels Innocents o de Folls de València, que acollia els malalts mentals. L'impulsor d'este hospital va ser el Pare Jofré (1350- 1417). Un segle després, en 1512, i com a conseqüència de la centralització de tots els hospitals medievals de València, es funda l'antic Hospital General de València sobre l'antic dels Innocents. L'hospital comptava amb uns quants edificis i instal·lacions que es van incorporant al llarg dels segles. D'esta manera al començament del segle XVII el complex sanitari-assistencial es presenta com un conjunt cruciforme de dos plantes, amb braços de desigual longitud i amplària, en la intersecció del qual s'origina un àmbit octogonal cobert amb cúpula sobre tambor. Junt amb l'hospital es va erigir una església en el subsòl de la qual es localitzen unes quantes criptes funeràries amb soterraments col·lectius del segle XVII. Al costat del complex hospitalari es va establir un cementeri situat en l'angle N-W de l'antiga Quadra de Febres (actual biblioteca Municipal) format per tombes en fossa simple, excavades en la terra i amb la presència de taüts de fusta. Este cementeri va estar en ús durant tres segles (XVI-XVIII). Altres sales de l'hospital eren la Quadra Nova (1586-1609) o la Quadra del mal de siment, en esta última on es tractaven els malalts de sífilis. En l'última dècada del segle XVII es va inaugurar una nova església, amb xicotetes criptes situades en la zona de l'altar. El segle XIX reflectix importants canvis en la fisonomia de l'Hospital, encara que els creuers i església es mantenen intactes quant a la seua volumetria. En els anys 70 del segle XX es produïx el derrocament de la major part del conjunt quedant en peu únicament la sala o Quadra de Febres, actualment convertida en biblioteca municipal. Algunes de les peces arquitectòniques del conjunt i de l'antiga facultat de medicina s'han disposat en el jardí resultant del derrocament a manera de decoració però sense guardar cap relació amb la seua posició original.